A la mitologia,
tant fa d’on siga, hi ha hagut els déus i els humans. Les relacions entre
ambdós no sempre han estat ben enteses ja que els primers es movien per un
àmbit en què no hi havia el temps. L’eternitat, però, comportava d’altres
facetes, i no totes divertides ni agradables, com, per exemple, l’avorriment. I
per evitar-lo, les divinitats feien tot allò que podien: enganys, guerres,
sexe, festes, sacrificis... Els segons, els humans, vivien en el món temporal i
tenien altres preocupacions, tot i que, si fem servir el platonisme plotínic,
hi intuïen la vida dels seus superiors i la intentaven imitar.
Entre déus i
humans hi havia els semidéus, fruits de tantes i tantes expedicions divines
recercant l’amor més passional entre els humans. El resultat dels encontres
íntims entre les divinitats i la humanitat va ser algun que altre semidéu:
Ulisses, Hèracles, Heràclit... i fins i tot el mateix Jesús! Però els herois
mig divinitzats posseïen atributs humans barrejats amb poders inhumans, o
divins (força descomunal, saviesa excepcional, bellesa sense igual, i altres),
i vivien, ells sí, entre la resta de persones, tot i que tocats per la mà
divina.
Els semidéus són
la base de la creació de les grans civilitzacions del món i pertanyen a l’àmbit
de la mitologia, de la literatura o del subconscient col·lectiu. Ara bé, si el
naixement d’una nova civilització requerix d’elements mutants que li aporten la
vessant mística inherent als pobles escollits, com expliquem la força que
prenen els EEUU de després de la II Guerra Mundial? La nació escollida, tocada
per la mà d’un(s) estrany(s) déu(s) va crear la seua pròpia mitologia
semiracional per sustentar els semidéus: els herois dels còmics!
Malauradament,
no tots han acabat d’entendre la gràcia del projecte il·lustrat –per això de
les il·lustracions— i han vist els personatges com a simples entreteniments,
mentre que la seua gran aportació ha estat la de canviar l’ordre mundial, ja
que, des que el món és món, hi ha hagut elements amb característiques
excepcionals. La radioactivitat, un experiment secret o una prova militar
errada han estat els detonants del nou model nord-americà, tot i que encara hi
roman alguna que altra divinitat de les de tota la vida. Jo, però, trobe a faltar
l’avorriment etern, ja sabeu...
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada