UN DIA FELIÇ

A voltes, les coses se t’acumulen i passa el temps, i eixa dilació provoca malestar i neguit, i els anys transcorren mentre roman això que has ajornat i que et barra la pròpia construcció personal, i no hi ha manera d’eixir-te’n. De sobte, però, vas a comprar el peix i t’adones que venen eriçons, i que eixos eriçons estan ben plenets, i que, al cotxe, dus dos botelles d’un cava especial. Eixe dia recordes que tens uns spaghetti, a casa, que vaig dur d’Italia, quan encara deixaven viatjar-hi.

Compre els marisc i el duc a casa. Amb paciència recull les saboroses molles, amb una cullereta, i les diposite en un bol, amb tot l’amor. Quan ja en tinc una quantitat considerable, trac el wok, el pose al foc amb una mica del millor oli d’oliva que tinc a la cuina. Sofrig uns allets tallats de manera fina i introduïsc la pasta dels eriçons amb un bon grapat de julivert. Als pocs segons, hi fique els spaghetti bullits amb aigua i sal, al dente. Dos voltetes, o quatre, i els emplate. Afegisc sal d’escames, de categoria. Òbric la botella de cava per acompanyar el suculent àpat i me’n fot un parell de copes generoses.

Cinc anys, o sis... Ja no recorde el temps que fa que tinc pendent menjar estos spaghetti, i s’han hagut d’alinear les estrelles perquè ho puguera fer com es mereixen. Adore la cuina calabresa, tot i que haja de menjar pasta per sopar, que és poc habitual en mi. Hui soc molt més feliç que ahir!

Salvador Sendra

DEIXAR LES ADDICCIONS

Ser o no ser addicte: eixe és el dilema. S’és addicte quan es consumix de manera compulsiva un producte? El plaer augmenta amb el consum desmesurat d’una substància, d’un element o d’una actitud? Addicció al sexe, addicció a les xarxes socials, addicció a la droga, addicció al alcohol, i, així, fins a l’infinit! Quan una persona es pot considerar addicta? Doncs, no sé que dir-vos; i per tindre més informació, millor serà si contacteu amb un/a especialista o, millor encara, amb algun/a ex_____________.

La confusió arriba, però, quan hi ha la interferència de dues línies: la del consum excessiu i la del plaer. La recerca del plaer és una actitud natural i, si més no, animal fins que es modela cap al plaer intel·lectual o cap al plaer sublim. I la vida canvia, i tot allò que, en un principi, es pot considerar com a una actitud dolenta i addictiva, es pot modificar d’una manera molt simple: el plaer com a entelèquia no crec que es puga lligar al consum d’un sol producte, per bo que siga, perquè depén de l’actitud de l’interessat i de la seua manera de vore el món. La persona que recerca el plaer, ho fa des de la pràctica i des de la teoria, i des de la indagació en diferents línies. Però, este és un plaer molt més actiu i treballat. Les addiccions són altra cosa, tot i que sempre s’hi pot recaure quan es trepitja el límit.

L’hedonisme, l’hedonista, es troba en la recerca del plaer. La línia més natural, podem dir que enllaça amb la dionisíaca. L’altra línia, l’apol·línia, també pot recercar el plaer però des de la perspectiva de l’ordre. Si estirem esta idea, aviat arribarem a l’estoïcisme. Però, tornant al tema inicial, i per proposar una alternativa a les addiccions, hi ha una actitud ben fàcil i plana: apujar el preu dels productes que es consumixen o, si més no, optar per matèries i materials més exclusius i escassos. En definitiva: pocs de nosaltres podrem enganxar-nos a l’alcohol si consumim vins del celler de Vega Sicilia. També, ens serà difícil de caure en l’hàbit més perillós del tabac si consumim havans Cohiba.

La confusió entre plaer i excés és una cosa a considerar perquè es tracta de dues coses totalment diferents. Ara bé, trobar plaer en l’excés també és una postura molt raonable, tot i que això no s’ha tractat encara. El plaer que provoca consumir un bon vi pot arribar fins al final de la botella, el d’un havà fins que et cremes els dits i el del sexe, fins que s’arriba a la clímax amb la parella, o el trio, o el grup, que realment s’ho val; després, tot es capgira i decau, cosa que provoca la fugida de l’hedonista o, si és el cas, del dionisíac, cap a altre plaer.

Salvador Sendra

PIXAR O NO PIXAR? NO HI HA DILEMA!

Realment, sí que és veritat això que deia Nietzsche que les religions modernes estan inventades per crear gent dèbil, manipulable i amb la mirada posada en allò que pot ocórrer després de la mort mentre els passa la vida. Eixe futur post mortem, curiosament, jo mateix vos el puc explicar: no hi ha res! Però el simple fet de parlar sobre qualsevol religió, de la manera que ho plantege jo, ja és estúpid, perquè vivim al segle vint-i-u, a Europa, i tenim estudis, tot i que hi haja encara molta gent agraciada amb la fe.

La cosa és la següent: hi ha un seguit de persones que jo, en principi, entenc com a normals que em sorprenen per dos aspectes: l’afició per les religions orientals i la necessitat que tenen de saber-se feliços. La primera raó, no l’entenc, entre altres coses perquè a poc que sapigueren sobre les religions occidentals s’adonarien que ací hi ha creences per a tots els públics i gustos. La segona, perquè em crida l’atenció la necessitat intrínseca d’enganyar-se pensant que la felicitat existix, quan tots sabem que no és així i que, a molt estirar, hi ha moments feliços que es trenquen perquè t’has d’alçar a pixar o perquè s’ha girat una mica de vent.

Tant els budistes com els hedonistes pamfletaris coincidixen en això que anomenen equilibri i pau. Una cosa i l’altra són, si més no, ideals impossibles o, en el pitjor dels casos, l’enterrament en vida. L’energia necessària per a viure es crea de la mateixa manera que l’elèctrica: amb la diferència de potencial. Però, en el dia a dia, eixe desequilibri el provoca la indignació, la mala hòstia, l’enveja, la competició i altres moltes coses que, majoritàriament, se situen al bàndol dels pecats i dels pecadors.

Podria intentar enganyar-vos proposant quatre tòpics ridículs sobre l’amor, la felicitat o l’equilibri però no dec confondre les persones perquè això està lleig i és pecat, m’han dit. A més, l’efímer moment de la felicitat dura fins que t’alces a pixar i l’equilibri fins que has de respirar perquè se t’acaba l’aire. Així que, per favor, no cal que em doneu ni consells ni lliçons sobre la vida morta i  tranquil·la perquè me’ls pense passar tots per on vos esteu imaginant i, a més, si reaccioneu davant d’este escrit és perquè encara esteu vius; aprofiteu-vos, doncs!

Salvador Sendra