I
fins i tot el sentit comú, si és que no s’havia esgotat ja, abans de tot açò i
a partir del gran individualisme que creu pren cada persona i que en el fons no
és res.
La
llibertat, com que he escrit des del primer dia, ha estat la víctima més
important del Coronavirus, i s’haurà d’adaptar a les noves demandes, com ha fet
sempre. D’altra banda, l’estupidesa ha estat la beneficiada, en major mesura.
Aleshores, què ens espera en les següents fases del desconfinament? Sense
dubte, es poden anticipar moments de menor llibertat i de major estupidesa, per
si no ho teníem bé amb mancança d’una i amb l’excés de l’altra.
Com
que de la primera afirmació, sobre la llibertat, ja hi he escrit molt, ho deixe
córrer i em centre en la segona. De veritat creieu tot això que dieu, escolteu o
veieu sobre les xarxes socials? Acabe de llegir que els morts es vetlaran
on-line, supose que amb alguna d’eixes aplicacions –el món es mou per
aplicacions— on els grups d’allò que abans es deien persones, i que ara ja no
sé ni com, poden interactuar en un espai virtual per tractar sobre temes
virtuals en una mena de llibertat virtual. Però, interactuar què és? Doncs,
vore’s mitjançant una pantalla, parlar per un micròfon i escoltar-se per un
altaveu. Això és tot! I la resta de sentits? Res de res... I eixos? Molt qüestionats
perquè qualsevol ús que en faces és indirecte. Fins i tot la mort és virtual!
Perquè, no em digueu que no teniu al Facebook algun amic/-ga que ja ha mort? Jo
tinc una amistat a qui diuen Dios, i una amiga en té amb un tal Nietzsche; i
encara publiquen!
Hem
reduït l’ésser humà a una veu que no diu res, una oïda que no escolta i una
vista enlluernada. Hem reduït l’aprenentatge, també, a eixes tres coses, però
sense llibres; amb quatre sentències mal escrites i descontextualitzades que
volem que ens servisquen de guia i d’argument. Hem reduït les relacions a
això... sense oldre’ns, sense tocar-nos, sense màgia ni espai, sense compartir:
sense res, en definitiva, que vaja més enllà d’una pantalla. Però l’adjectiu virtual, que prové de la mateixa arrel
que virtut, sembla desvirtuat, no? Tant com ho estan els drets en un estat d’alarma, la llibertat en el temps del confinament o
l’individu de darrere de la pantalla.
Millor
quedar per desenvolupar el sentit del gust, el de l’olfacte i el del tacte amb
un bon àpat; i, després, la conversa sense pantalla.
Salvador
Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada