Sou
afortunats i afortunades! Heu de donar les gràcies a Rabosa per poder accedir a
la vertadera finestra del món i que, a més, ho feu amb els millors analistes
–d’anàlisi, no d’anal— que hi ha hui dia. Ara, per tant, i per premiar la
vostra actitud activa –si no, seria passitud
passiva— us endinsaré en allò desconegut: eixes coses que veiem cada dia, i
sofrim, però que no coneixem.
L’estat
d’alarma. Allò que tot ho clou i tanca. Eixa cosa de què es parla a tota hora.
Eixe gran enigma que es basa en la coneguda com “Ley mordaza”, que va aprovar
el Partido Popular al 2015 (Ley de Seguridad Ciutadana), però que ja pocs
recorden i que limitava la llibertat de les persones com poques voltes. Amb
eixa llei, es van tipificar delictes que encara hui ens sorprenen, quan els veiem
en gelat. El PSOE i Podemas posaren el crit al cel i avisaren que la derogarien
en el moment de governar.
Ara,
qui governa? I la Ley encara hi està, i més activa que mai! Aquells que s’hi
oposaven, ara l’ampren; que curiós! I, qui està a l’oposició? Resulta que hi
estan tots aquells que l’aplaudien. I ara demanen mobilitzar-se, i que no els
denuncien. Perquè cal recordar que l’estat d’alarma es desenvolupa amb eixa Ley,
i que sobre ella recau l’aplicació de la força i la contundència. S’han tornat
els papers; però del tot! I mira que ha tingut una funció rellevant, la ditxosa
Ley, perquè si recordem l’1-O, es va fer servir, i amb contundència, perquè
s’hi atacava l’estado de derecho, o
en els desnonaments, o a Navarra. I en els judicis? No us queia la cara de
vergonya en escoltar les mentides que no podien ser refutades per tractar-se d’agentes de la autoridad? A mi, sí. Hi ha
molta gent que, per dir “de aquí no me
muevo” o “d’aquí no em moc”, s’enfronta a fortes denúncies o, fins i tot, a
presó!
El
Partido Popular reclama llibertat quan s’aplica la seua Ley: té collons la
cosa! Finalment, només m’agradaria que aquells i aquelles que hi aplaudien la
tastaren a vore si encara els agrada tant, però crec que ens haurem d’esperar
perquè la Ley està escrita, però en algun annex que no sabem, hi ha algun detallet
que condiciona la seua utilització i sobre qui recau tota eixa contundència.
Salvador
Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada