M’explique: he estat fent una xicoteta introducció a allò que seguirà durant l’estiu si arrossegue la mala sort associada a la Covid-19, i que comportarà que passe una part de les vacances a casa. No tinc paraules per descriure això que sent un nòmada capat i recapat; primer, perquè es disposa de poques setmanes per viatjar; segon, perquè encara s’hi acurten. La desgràcia s’ha situat sobre mi i amb això he de conviure, desgraciadament. La introducció ha estat llegir un parell d’articles sobre la proposta gramatical de Chomsky.
D’interés, de moment, he llegit que manté les estructures, profunda i superficial, si no ho ha canviat des d’aleshores. A més, m’ha agradat la transformació que ha aportat al concepte per aproximar-lo al sistema de creences i allunyar-lo de la realitat. A més, també resulta interessant lligar la gramàtica al procés d’adquisició del llenguatge, cosa que comporta que les persones puguen esbrinar les errades de l’expressió sense posseir coneixements específics. Però, lligada a l’afirmació precedent hi ha un dubte més que raonable. Si les regles s’adquirixen al mateix temps que la resta d’apartats, què és una llengua i què és un dialecte? Chomsky, a les Conferències de Managua, elimina el segon i tot ho considera llengua, fins i tot les variants formals a causa de l’adequació innata.
Tant fa que ens puguem entendre o no; per a ell parlem llegües diferents. El procés d’adquisició del llenguatge, a més, disposa d’una data d’inici i s’estén a l’espècie humana en general, cosa que encara apuntala més l’anterior afirmació. I jo plantege: sense la proposta de Chomsky, les llengües àgrafes no estarien en una situació molt més difícil que la resta? Hem de pensar que allò que es diu és eteri i, per tant, molt més complex d’analitzar. El plantejament, però, donaria per a una reflexió d’unes quantes pàgines, i per això ho deixe; he de seguir sense avorrir.
La data que inicia la humanitat humana –diu ell a partir de les investigacions publicades a partir de 2007— se situa fa 75 000 anys, i no val la dels diferents homos que, si més no, es comunicaven com la resta dels animals, però més amanerats, supose. I, com no, tot comença amb una mutació genètica que s’estén a tota l’espècie. Supose que estareu pensant, com jo, que només hi ha dos individus capaços d’escampar la mutació... Un és Adam, però sembla massa primari, i l’altre, Noé, que deuria ser valencià.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada