L’altre dia, després de dinar a Cocentaina, i abans de tornar a casa, vam decidir passar pel barranc de l’Encantada perquè feia temps que no hi érem. Com recordava, hi havia cotxes pel camí, tot i que hi vam poder aparcar sense gaire problema. Vam baixar per les escales i, quan quedaven pocs escalons per arribar al toll, ens vam adonar que hi havia una cinta lligada que tenia escrita una cosa així: Conselleria de Medi Ambient, no passar.
Creia que era a causa de la millora dels accessos, la barrera, cosa que va comportar que passàrem pel costat de la cinta. Vam vore coneguts i vam estar una estona agradable fins que, al cap d’una horeta, va aparèixer la Guardia Civil. Els uniformats ens van advertir que estàvem incomplint l’ordre de la Conselleria i van procedir a identificar-nos. Hi havia molts menors que hi havien accedit amb familiars o amistats, però en cap moment va semblar que hi hagués massa gent per a no poder mantindre les distàncies adients a la pandèmia.
No passar. Però, no passar per on? Des de dalt cap avall o des de baix cap amunt? De costat? Poques voltes m’he trobat en una situació tan ridícula! Enmig del camp hi ha una barrera que no especifica res ni assenyala res, però prohibix el pas. I jo que vaig transitar amb tota la cura, pel costat de la cinta i sense xafar l’escala, creient que es tractava d’una millora de les instal·lacions d’accés, que era l’única opció normal que vaig poder entendre... Però no: no volien que ningú s’apropara al toll; ni per banyar-se, ni per seure ni per passejar pel camí que transita paral·lel al riuet. I la gent que circulava en sentit contrari? Tampoc podien passar cap al camí?
Potser, amb este febre generalitzat per sancionar, la Conselleria i la Guardia Civil (molt incòmoda, per cert, mentre feien la tasca identificadora) s’han excedit i han traspassat eixa línia que els apropa al ridícul quan han lligat cintes entre dos soques per evitar el trànsit de persones, enmig del camp. Si més no, haurien d’haver indicat la prohibició, el sentit del trànsit o el decret en què es basen; però no. Ara, per si no en teníem prou, de marors, esperarem la sanció i anirem a judici perquè ens expliquen què hem fet malament quan anàvem caminant pel camp: per suposat!
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada