Perquè, en el fons, tot ha estat una revenja infantil d’un amor eixut per la nova relació de l’estimat amb un altre encara ben humit; no us enganyeu.
Qui no coneixia Trump? Només aquella o aquell que no vol vore ni escoltar perquè, la resta, ho teníem ben clar. La ciutadania nord-americana, també: no passa res. Nosaltres pensem que les coses són com les veiem des d’ací, però hem d’entendre que això que Ortega definix com la tirania de la masa és ben potent, i que un mal governant pot ser una desfeta per a uns sectors de la població, segurament els més vulnerables, com sempre. Eixos ciutadans, però, també poden votar, si s’hi inscriuen degudament; també poden assumir la culpa del perdedor, en la vida i els negocis.
La massa de gent va guanyar i va demanar que s’aplicara allò que havien escollit. Els elitistes demòcrates van caure a causa d’una candidata dolenta, diuen. La situació resultant la veiem i no cal que entre en els detalls. Econòmicament, el tancament de fronteres i això que s’anomena nacionalisme econòmic és la identitat de la presidència, però només ho pot fer ell i ho nega a la resta (l’impost a les tecnològiques, per exemple), perquè mana. Els tractats internacionals han estat destruïts, però només aquells que no s’han pogut usar en benefici propi.
Ara un llibre diu veritats sobre el president però, ens ha d’estranyar alguna d’eixes coses? No. Però em sorprén que aquell que el va fer arribar-hi, o siga, aquell que el coneixia, pensara que dur la bèstia a la cúspide el faria governar amb ella, i estúpid del tot no és, el president. Feta la faena, patada al cul i altre al seu lloc. La reacció és l’esperada d’un amant que se sent rebutjat per un altre de més jove. El llibre sobre Trump, per tant, parla més de qui l’escriu que d’aquell a qui vol ferir. Mala gent, roí processó, diuen al meu poble.
Les masses europees demanen nacionalisme econòmic i fugir de la Unió, manipuladora i tirana. Ortega es referiria a açò sota el títol de La rebelión de las masas. Quan es desfaça tot, eixiran els amants enganyats per explicar-nos les maldats dels seus líders? Ara s’hi ha apuntat fins i tot el filòsof francés Michel Onfray veient-se com a la reencarnació de de Gaulle, que ja sembla un Perón a la francesa d’on tots hi trauen profit: que el senyor en agarre confessats!
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada