Tot i que he oblidat en quina publicació vaig llegir la teoria catastrofista –que no és tant catastrofista— sobre l’imminent decreixement de la població humana, sí que soc conscient que em va resultar agradable. Deuria ser en alguna publicació francesa de les que m’arriben periòdicament i en què es tractava l’estudi de John Ibbitson publicat com a Empty planet. La premsa d’ací està més preocupada en altres coses, cosa que ha aconseguit que no llija pràcticament cap de publicació española.
Les antigues teories de Malthus que tractaven la desproporció que hi ha entre el creixement de l’espècie humana en relació amb els recursos de què disposa per sobreviure ja es poden titllar d’obsoletes, tot i que encara retronen en les nostres ments. Les persones han aconseguit alimentar més de set mil milions de cossos –les ànimes es nodrixen d’altres productes— sense gaires problemes, tot i que el mateix Thomas no crec que ho haguera ni tan sols sospitat.
Frank Notestein, cap a la meitat del segle passat, va elaborar una teoria que explicava la manera en què les societats més evolucionades tendien a abaixar els índexs de natalitat fins a deixar-los en xifres negatives, mentre que l’edat de la mort es retardava. L’estudi de referència es coneix com la teoria de la Transició demogràfica i presenta en gràfics les estadístiques de naixements i defuncions dels diferents estats, així com la renda per càpita de cada lloc i altres estadístiques per avalar el nivell de desenvolupament.
Ara, però, Ibbitson proposa que el món madura i que, si seguixen les coses com haurien de ser, els indrets que més infants produïxen, les grans fàbriques de mà d’obra barata i d’ànimes que poden ser potencialment cristianitzades –de xiquets i xiquetes— abaixaran la producció de les sales de parts i davallarà la població, de manera irremeiable, fins que quede només una persona major abans que s’extigisca l’espècie. El final, per tant, està predit, i el declivi començarà d’ací trenta anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada