Temps fa, estant per Alemanya d’Erasmus, vaig coincidir amb un xicon saudí per nacionalitat però racialment negre. De fet, ell i els seus pares, eren d’origen sudanés. A Alemanya estudiava medicina. Cal pressuposar un alt coeficient intel·lectual en algú que segueix uns estudis complicats plens de termes en grec en un medi germanòfon no sent ni el grec ni l’alemany la seua llengua materna, l’àrab. Aquest xicon, es queixava de que a Alemanya no era lliure de fer allò que l’Islam ordena fer. La frase em va xocar i el vaig intentar convèncer que si fas allò que t’ordena algu, indiferent de qui, ja no ets lliure... Millor dit que fet, tasca impossible. Respecte de la llibertat, Freiheit quan parlava amb mi, només semblava saber la closca fonètica externa però no el significat, l’abast intern.
Recentment m’he trobat amb un cas semblant, per la premsa però. Una cineasta egípcia, de nou algú a qui se li pressuposa un coeficient intel·lectual si no altíssim sí per damunt de la mitjana. Algú versat en captar el món exterior per recrear-lo posteriorment amb imatges pròpies, i que ha decidit de manera voluntària filmar la seua pròpia ablació del clítoris.
Es xifra el progrés per allò anacrònic o brutal que anem com a societat a petita escala o com a espècie a major escala deixant enrere. Quan els talibans volaren els Budes de Bamiyan molts vegeren un acte d’ignorància, i quan amputaven mans a lladres en directe la repulsa era pràcticament unànime i no únicament fora del món musulmà. Ningú hui en dia estaria disposat a cremar dissidents religiosos mitjançant fogueres com a l’Edat Mitjana cristiana ni a Mèxic ningú s’imagina reprenent sacrificis humans als deus asteques i altres. Això és el progrés, superació de barbarisme.
El particular cas específic d’aquesta cineasta egípcia que ha decidit filmar la seua pròpia mutilació genital és, com a mínim, curiós. Ho ha fet a esquenes de la seua família, libanesa resident a Egipte. L’ablació del clítoris és una tradició nilòtica preislàmica que no s’observa al Líban. Així, la xicona, filla de libanesos que no aprovaven el fet ha decidit fer-ho per ella mateixa: “Ahora soy una señora, mi padre y hermano ya no pueden decirme qué hacer. Ahora me casaré con un marido que será todo un hombre que me dará varias palizas al día" (El País, 19 d’abril del 2019)
Segons s’informa a l’article la pel·lícula fou presentada al Festival de Cinema Africà de Tarifa a Cadis. Em pregunte jo, centrant-se en filmar l’organ sexual femení i presentant-se com a porno o amb la subsegüent carnisseria per a passar al gènere gore???
Fora bromes, mai entendré com es va passar d’una òptica grecorromana on la lògica no especulativa (particularment en el cas romà) era TOT a una visió semítica de mortificació i patiment en aquest món per tal de guanyar-ne un altre en morir. Els nombrosos sants que s’autocastraren, l’ascetisme rigurós, la negació de les passions, l’antivida. Per a què viure una antivida, per a què automutilar-se...
No tinc resposta.
Lluís Alemany Giner
Bucarest a 27 de setembre del 2019.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada