Viatge a Marroc algunes voltes; menys de les que voldria, però hi vaig quan puc. A més, sol llegir premsa francesa perquè em resulta interessant com s’hi tracten els problemes, tant els europeus com els internacionals lligats a les seues antigues colònies. La premsa marroquina no és fiable com tampoc ho és la d’ací per les mateixes raons que no cal ni enumerar. Marroc és un regne on el rei té el màxim poder i el parlament es dedica a altres coses, així com el seu president.
El rei de Marroc compra immobles de luxe a París i, darrerament, sembla que va comprar un palauet pròxim a la Tour Eiffel per uns dos mil milions d’Euros mentre continua represaliant els pobladors del Rif que demanaven viure amb dignitat. A Marroc se’n parla, però d’amagat, que el seu rei no està gaire per allí, i que passa més temps dedicat a la vida alegre per altres parts del món mentre defuig de la seua tasca de governant; de fet, se l’ha vist amb samarreta, pantaló curt i gorreta per ciutats importants intentant passar desapercebut, i la seua agenda oficial n’és la gran delatora, o l’absència d’esta...
El rei està casat però no viu amb la dona i, a més, la senyora fa un parell d’anys que no té agenda oficial, per tant, se sap que estan separats, tot i que no ho diguen. Ella se n’ha anat de palau i viu amb sa mare, em deien per allà. A més, també hi ha molta gent que posa en dubte la seua masculinitat per la manera que viu i actua fora de Marroc i per la separació, no oficial però coneguda per totes i tots. Per tant, se sap que la popularitat de l’home no passa pel millor moment, i la gent hi parla, però tampoc ho intenta millorar.
Fomentar el conflicte amb el Sahara és una estratègia que pot unir el poble contra un enemic, i això ha funcionat des que els atenencs feren servir Salamina i els españoles, Perejil. Però, perquè Europa romanga en silenci, sempre hi ha la seua millor arma: la immigració!, i ara ha entrat més gent de l’habitual per la ruta de Canarias. Si España s’hi involucra, el problema seguirà creixent, i si calla, disminuirà. Turquia ja fa temps que fa servir un mètode semblant quan el seu president està qüestionat i atia conflictes per refermar la turquicitat –la buena, la que une—, en altra de les fronteres calentes d’Europa. Tot està inventat, Mohammed, i tu ho saps.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada