Tarde a reaccionar, i sovint, simplement, ni tan sols reaccione... Una afirmació com l’anterior se m’ha acudit perquè mesos després d’haver llegit els Aspectes de la teoria de la sintaxi, de Chomsky, he solucionat un dubte que em voltava per la ment i que, tot i que l’havia assimilat, encara no l’havia esbrinat com calia. Ha estat hui, mentre llegia el Tractatus de Wittgenstein, que m’he adonat del rerefons de l’afirmació de Chomsky en què proposava que cada persona, en parlar, ho fa en un llengua pròpia i no en una variant dialectal, com se suposa que ha de ser des de la teoria social que ens ensenyen.
Noam es decanta per concedir a cada persona la capacitat per a la sintaxi, de manera natural, diguem-ne innata, i es basa en la genètica per fer dita afirmació, excloent-la per tant del fet social. Com crec que ja vaig escriure en alguna entrada del blog, el filòleg afirmava que, en un moment concret de fa uns milers d’anys, els éssers humans van aconseguir això que proposa com a capacitat per a la sintaxi; un fet genètic que desenvoluparia la seua capacitat creadora de manera exponencial. Com que no tinc elements per contradir l’autor més enllà de les mateixes de l’estudi, intentaré explicar les posteriors afirmacions, tot i que, de tota manera, hauria de precisar que, per això que he llegit, no es tractaria d’un simple fet evolutiu, com tampoc ho va ser la mutació del maluc.
En una gramàtica universal, que és la base dels estudis des de Port Royal, a la qual Noam Chomsky va dedicar la tesi doctoral, només hi cap l’única possibilitat: que cada persona partisca de l’opció genètica i que vaja complimentant-la amb l’experiència. I és per això que Chomsky observa l’eliminació dels dialectes, fent de cada individu un creador de llengua. Si entenem que la força del llenguatge, que és la gramatical –incloent-hi la sintàctica—, esta quedaria esvaïda entre tanta capacitat innata. No ens caldria més que unes directrius per adequar dita predisposició a la llengua que, amb l’evolució, adquirirem com a mare, i que la capacitat innata per al llenguatge guiarà i definirà alhora que se solidifica.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada