No tenim tren, però hi ha salut, sempre que no hages patit les seqüeles de la Covid-19. I, si hi ha salut, què més es pot demanar? Faena? Un poble combatiu no té por de res ni de ningú, i se’n refà de tot: Germanies, Almansa, Guerra Civil, anys de PP... Res no podrà aturar-nos, o sí...
«La primera volta que t’enganyen és culpa de l’altre; la segona ja és culpa teua», deia el meu amic Manuel un dia mentre sopàvem. De la tercera, la quarta, la cinquena i totes les que seguixen, no hi va dir res. Pot ser que la base de l’error estiga en eixe silenci.
Va vindre a la Comunidad un ministro de Rajoy a dir-nos que hi hauria un tren que uniria Gandia i Dénia, o siga, la Marina i la Safor, o siga, Alacant i València, en breu. Només calia pressupostar-lo i començar les obres. Eixe mateix dia hi havia una manifestació a Oliva en què es pretenia pressionar el Gobierno perquè d’estirara una mica i pagara la festa ferroviària.
Al meu poble diuen que la llengua no té os, cosa que la flexibilitza, tant en l’articulació dels sons com en el contingut dels missatges, i a Oliva en vam ser conscients, almenys un 0,2% dels presents en l’exitosa manifestació. La gran massa estava eufòrica, amb la bona nova! Jo, però, l’endemà ja vaig escriure un text com este en què dubtava tant del missatge com del missatger. Diuen que la gent de la Marina, concretament, els de la part alta, tenim més picardia, i això s’havia de notar.
La presa de pèl es confirma amb l’aprovació dels pressupostos de l’Estado de 2021, i ja han passat uns quants anys des s’aleshores... des del festiu dia del tren d’Oliva en què uns centenars d’innocents feien llumetes amb els telèfons mòbils. Perdoneu però, ara que ho recorde, jo estava a les fosques perquè el meu no tenia la funció de llanterna!
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada