dilluns, 9 de novembre del 2020

LES DISTINTES CARES DE LA REALITAT

 


El Gobierno s’ha llançat, desesperat, a protegir els pobres ciutadans de les informacions dolentes que hi poden aparéixer en la xarxa. Notícies falses i perilloses poden fer malbé la llibertat, la sana llibertat, de què gaudim, i cal protegir-la de la mateixa manera que ho feren amb la Llei Mordassa, que era l’eina ideal per defensar la ciutadania. I tant que ho ha aconseguit!, a base de garrot i pa dur, i de donar carta blanca per actuar a aquells que ens protegixen.


Les notícies falses són perilloses perquè estan dirigides, a propòsit, des d’uns indrets concrets, cap a un perfil d’usuari molt estudiat per alterar les decisions transcendents. Al ciutadà no li cal saber d’on ve tota eixa brutícia perquè només li cal llegir allò que el referma en la seua creença, sense saber-ne la font, sense saber-ne la veracitat, perquè només busca arguments en la misèria. Però, quines són les notícies verdaderes? Eixes que ens traslladen uns mitjans d’informació totalment desprestigiats i bandolers?


Estem aviats entre uns i altres! En certa manera, allò que ens podrien col·locar és simple: la veritat és la que jo t’explique, no la que tu observes; com en les càrregues policials de l’1-O, que sembla que no van ser... ¿Per què s’entossudixen a dir-me que hi ha crisi si entre a Instagram i totes les imatges són felices i amb gent esplèndida que difícilment podem pensar que està passant una mala època? A més, l’experiència em diu que aquells que m’envolten viuen d’allò més bé i, per tant, no puc creure que hi haja gent que no està com els meus. Ara, amb l’ajuda del Gobierno, supose que perdrem el tel opac de la vista i accedirem a la gran realitat.


El fenomen és imparable perquè la població està poc alfabetitzada i, per tant, és molt més vulnerable. I això, unit a una bomba de rellotgeria com és una democràcia descontrolada en què vota gent que no té res a perdre, pot comportar desgràcies considerables. La manca d’alfabetització es relaciona amb la por i la fantasia, que cal recordar que són característiques inherents a les persones. Ara només em queden dos preguntes. Si el controlador de les falsedats serà el mateix que el botxí de la Llei Mordassa i si els actuals governants s’imaginen un futur Gobierno amb la participació dels innombrables.


Salvador Sendra