S’acosten eleccions als Estats Units i com es habitual es tracta el nombrós vot llatí en bloc, el famós “voto latino”. En aquestes eleccions aquest serà més important que mai perquè finalment s’ha produït allò que venia apuntant-se des de dècades enrere ja, per primera volta en la història els llatins superen als afroamericans com a minoria més nombrosa. Ja superen més del deu per cent de la població i es troben, a més, amb franca expansió, la qual cosa implica dígits més alts en un futur pròxim.
Ara bé, reprenem allò del “voto latino” i vegem que està lluny de ser un fenòmen unitari. A un país tan gran com els Estats Units amb litoral a dos oceans, les diferències són significatives. A la costa Est, a Nova York o Boston, tot i que també hi ha mexicans o gents d’altres llocs dominen els portorriquenys o cubans. A Florida els cubans hi són majoria i no són, a més, i com se sol creure immigrants pobres. Són els fills dels magnats cubans que s’exiliaren després de la revolució castrista del ’59, han nascut ja als Estats Units, l’anglés és la seua llengua i les seues possessions els han fet més pròxims al Partit Republicà, sempre més tendent a voler demostrar el poderiu americà.
La costa Oest és tot un altre fenòmen. De fet, de mitjan país fins a l’oceà Pacífic, allò que domina és l’element mexicà. Vegem-ho amb exemples, Texas, Nevada, Colorado, New Mexico, Oregon (antic Oregón), Montana (antic Montaña) o Califòrnia deixen veure clarament que tots aquestos territoris eren part d’allò que es deia el “Vicerreinato de Nueva España” amb capital a l’actual Ciudad de Méjico i que s’estenia des del Yucatán fins al Canadà amb San Francisco com a última ciutat important. Amb l’independència de Mèxic respecte de la metròpoli espanyola el 1821 dits territoris passaren a ser part de la nova nació independent que els anà perdent progressivament amb l’avanç estado-unidenc. Parlar de l’actualitat no té sentit car és ben coneguda.
Altre fals mite és el del llatí immigrant il·legal i es demostra ben ràpid, cap de les persones incloses en aquella xifra de més del 10% de població llatina és immigrant il·legal car són tots ciutadans amb papers i que per això consten al cens electoral. Així les coses, dits llatins són ciutadans tan americans com qualsevol altre, d’origen social divers al dels irlandesos, italians, anglosaxons o xinesos, cert, però també ciutadans com qualsevol altre.
Per últim, se sol dir, que voten menys, que són menys actius políticament que blancs i afroamericans i això sí és cert. Molts, amb l’excepció de l’anteriorment mencionada minoria cubana, són pobres. Ocupen els treballs més baixos de l’escalafó social i per això no sacrificaran hores de feina o les poques de lleure personal per anar a votar. A més, tot i que els nascuts als país són majoria, no obliden que provenen de països on –tristament- la política és més probema que solució i no creuen en la capacitat de canvi positiu derivada del vot. Quan finalment voten, ho fan pel Partit Demòcrata, més sensible amb temes de sanitat i educació. Es tendeix a pensar que això sempre ha estat així car sembla lògic però no és cert, Califòrnia amb Ronald Reagan o Texas amb els Bush demostren que també el Partit Republicà és fort allí. Són el camp electoral per excel·lència amb majories que basculen.
Independentment de qui guanyarà aquestes noves eleccions en el colós multirracial que acabem de descriure, allò més preocupant és que s’albira un buit de poder en qualsevol cas. Sovint els Estats Units han estat acusats d’excessiu intervencionisme en la política exterior d’altres nacions i sovint ha estat negatiu i en ocasions positiu, recordem les intervencions nord-americanes a la Primera i Segona Guerra Mundial. La manca d’intervenció ara que Xina sembla un drac rampant també pot ser interpretada de moltes maneres, millor acció o inacció? Governar mai ha estat fàcil.
Lluís Alemany Giner
Bucarest a 1 de novembre del 2020.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada