En èpoques de necessitats, els indrets on no arriba la societat, hi arriba la família. Tribal, moral, jeràrquica i vinculada a la fe, la institució de la descendència i l’ascendència ens sorprendria si hi sabérem algunes coses sobre la seua utilització. Normalment –i moralment— l’església se n’ha fet apropiació des de dos perspectives diferents: la interna, amb la relació de consanguinitat i de protecció del nucli dur del conservadorisme, i l’externa, vinculada a eixe gran lligam, que és el religiós, i que ens fa elements d’un gran conjunt.
No obstant això, he estat llegint darrerament que les associacions delictives anomenades màfies s’estan reinventant per fer front als temps futurs i als nous tipus de delinqüència. Només recordaré el nom del padrino ‘derivat de pare’ que vincula el cabdill de l’organització amb un element ben conegut per tots i totes, i això s’ha d’aplicar al nom de famiglia, que també ens resulta familiar –ironia fina! A Amèrica el nom deriva cap a mara, també perillosament pròxim a ‘mare’. En totes estes agrupacions, es capta l’individu desemparat, fracassat, i se li oferix un grup semblant al clàssic: tribal, moral, jeràrquica i vinculat a la fe.
Però, si seguisc l’argumentari, i si em centre a fer una mica d’exegesi, de sobte ensopegue amb tres textos que semblen calcats: un de Mateu (12. 46-50), altre de Lluc (8. 11-15) i altre de Marc (4. 13-20). En faré servir un, però tots tres coincidixen que Jesús, en ser avisat que se mare i sos germans volien visitar-lo, quan estava prop del seu poble, digué públicament: «Qui és ma mare i mos germans?». Assenyalant la gent que hi havia al seu voltant introduí: «Vet aquí ma mare i mos germans». Per acabar dient que: «Tot aquell que fa la voluntat de Déu, eixe és mon germà, ma germana i ma mare» (Marc 4. 13-20).
Sí, heu llegit bé: «Ma mare i mos germans». I ho escric per si voleu esbrinar això de la virginitat de la Verge, perquè podrien donar-se dos casos: que una volta que enviudà, es tornara a casar i tornara a parir, o que tinguera més fills de Josep. Tant fa. Estes posteriors voltes, supose que pariria amb dolor... Maria va ser casada amb Josep als tretze anys, si no recorde malament, i el seu marit era molt més major que ella; per tant, allò normal és que fera marxa en quedar-se sola.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada