Cap a finals d’agost, i aprofitant uns dies que em quedaven per a tornar al treball, vaig fer una visita als pobles de l’interior de la província d’Alacant. Com que duia la bicicleta, una volta instal·lat en un d’ells, em desplaçava pedalant: estan prop però... Es tracta d’una zona muntanyosa, i jo soc una persona despistada i poc rigorosa, així que vaig haver de pujar unes costares empinades, moltes d’elles sense voler.
En tornar a casa, vaig vore un avís que tractava sobre el tancament d’uns carrers perquè passava la Vuelta, i clar: es tractava d’un esdeveniment important que comportava infraestructura, publicitat i una miqueta d’incordi. Com que em va cridar l’atenció, vaig investigar on anirien els posteriors dies i resulta que passarien per eixes costeres tan empinades de les muntanyes de l’Alcoià i del Comtat que jo havia trepitjat feia poc. Que bé! Miraré a la premsa qui puja més ràpid i com ho fa!, vaig pensar.
Quan no es té televisor, es viu més tranquil, però en ocasions com la que narre, sents que et perds alguna cosa. La premsa, curiosament, ni anomenava la Vuelta! D’una cosa tan pàtria i venedora del producte turístic, és curiós que ningú no en parle. A la ràdio, ben poquet i difícil de trobar. Però, si fa unes setmanes, els mitjans nacionales ens la feien agra amb el Tour... I això que és francés. La qüestió és que no vaig poder saber si hi havia en el grup de ciclistes algú tan ràpid com jo ho vaig ser dos dies abans.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada