Matteo Messina Denaro està en coma irreversible i prompte es morirà. Estava malaltet quan el van enxampar: anava a l’hospital a Palermo per a rebre un tractament contra el càncer, tranquil·lament, caminant pel carrer i després de desdejunar-se en una cafeteria del barri. Feia dècades que el buscaven arreu del món, però no el van poder localitzar mai, ni l’FBI, ni la Interpol, ni la CIA ni la TIA: ningú! Deien que s’havia operat de la vista a Barcelona, que havia estat de vacances per Marbella amb un vaixell, que freqüentava Albània per a fer-se retocs estètics... De tot una mica.
La veritat és que la seua història és la de la impunitat amb què els grans fugitius poden fer allò que els ve en gana sense que els atrapen. Desconec, però, qui és el seu substitut a l’empresa, ni m’importa, tanmateix he de reconéixer que seguia periòdicament les notícies de Messina i que em cridava l’atenció l’escassa quantitat de publicacions que hi havia sobre la seua vida: anys i anys revisant la premsa italiana i poca cosa...
L’home vivia al poble del costat; crec recordar que a uns trenta quilòmetres de sa casa, on hi estava la seua esposa i una filla que quasi no va conéixer. I sembla que vivia com un veí qualsevol, passejant pel poble, jugant a cartes al casino, comprant el pa... Però ningú no el coneixia, ni en sabia res de l’organització: un veí discret i supose que, també, bona persona. No m’estranyaria gens que resolguera algun problema puntual del veïnat, ni que anara els diumenges a missa. A votar, supose que no.
Es morirà en poques hores, després d’haver estat tancat a la presó quasi un any i condemnat a cadena perpètua al 2020, jutjat en absència, o siga, sense presència del reu en el judici. Trenta anys fugit, vivint al poble del costat i conegut amb el nom d’Andrea Bonafede; Andy per als amics, i les amigues, supose. Li faran misses i resaran per la seua ànima.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada