Segurament, ningú no recorda una etapa de creixement com la del final de la Segona guerra mundial, per a l’estat iberoamericà (ni per a la resta d’Amèrica). L’abastiment d’una Europa desfeta va comportar l’època daurada d’uns indrets que havien acollit la immigració republicana pocs anys abans. El següent pas, ja sabem quin va ser: dictadures a dojo i liberalisme mal entés, fins ara.
A Argentina, esta setmana hi ha la segona volta de les eleccions presidencials on dos persones pugnen per la governabilitat d’un estat amb una inflació del 142,7% interanual. Cal recordar, més que siga de manera anecdòtica, que ací s’estima en el 3,5%, i que ja és alta. Un dels candidats ha sigut ministre d’economia, mentre que l’altre es fa dir economista. Sembla ser que d’esta sí que se salva, amb persones tan preparades.
Durant uns segons de discurs de Massa que vaig poder suportar, la crida era clara, al·ludint a la riquesa d’un territori que té de tot: agricultura, ramaderia, mineria, combustibles… I ara arribarà allò que cal per a apujar al cel: la gestió! De l’altre, perdoneu però no he pogut encoratjar-me ni tan sols per empassar-me un segon; però n’he llegit alguna cosa, i ben bonica!
Aviat s’obirà la porta a empreses foranes perquè s’hi instal·len fins que, en altra onada d’”argentinor” siguen expropiades i indemnitzades, i tot això amb el suport d’una població que demana superar el colonialisme per enèsima volta. Perdoneu, però jo hi veig un estira-i-arronsa semblant a un bandoneó –també molt argentí.
Argentina ha de reconéixer que el major potencial de què disposa és l’humà, com demostra elecció rere elecció escollint els millors representants, amb una intel·ligència i un pragmatisme realment extraordinari. Ara bé, si els candidats presidencials han estudiat en les facultats i les escoles estatals, cal dir que un altre focus de riquesa i de progrés es troba en el propi sistema educatiu, com totes i alguns hem pogut comprovar.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada