Fa temps que parlem en aquest blog de com la ultradreta, dreta extrema i extrema dreta s’estén i va guanyant terrenys a costa d’una esquerra absolutament desnortada, que ha acceptat el paradigma neoliberal en temes econòmics i que ha decidit lluitar fonamentalment en el terreny dels drets socials, el que se’n diu polítiques identitàries, que les dretes anomenen pensament woke, i l’ecologisme. Així ho analitzàvem a posts com El paper de les esquerres a Europa després de Grècia, La feblesa de l'esquerra, Obsolescència política programada i de l’avanç de les dretes extremes Alguna cosa no va bé. En aquest darrer post deia:
Aquesta absència d’un nou marc ideològic d’esquerres –més enllà de reclamacions ecologistes, feministes, etc.- ha provocat en molts votants d'esquerres un replegament cap al conservadorisme i el tradicionalisme que porta al vot cap als partits d’extrema dreta.
Darrerament, ens trobem que els discursos de la dreta extrema està impregnant fins i tot a gent que, en principi, no comparteixen aquesta ideologia. Cada vegada més sent a gent del meu entorn posant a Soros com Dr. No, criticant l'Agenda 2030 sense donar cap raonament, parlant de wokisme, dels perills de la identitat digital europea o del euro digital, etc. Tot aquest discurs està imposant-se darrerament. Raonaments, que venen de fa de lluny i que són trasplantats directament de l'alt-right ianqui. Evidentment, part del discurs està modulat pels temes europeus, però tenen una connexió directa amb el que s'estava coent als EUA fa uns anys. El Govern Mundial, el New World Order (NWO) o Nou Ordre Mundial, el Fòrum econòmic de Davos, Bildelberg Group, més recentment l'OMS i l'ONU, etc., són el mal. En realitat tot això ja porta coent-se als EUA des de fa uns quants anys.
Amb la pandèmia i totes les teories conspiranoiques han tingut un impuls, i ha passat de ser una cosa bastant marginal, de quatre frikis, a amerar, cada vegada més, a capes més amples de població. La proliferació de grups en les xarxes socials, on hi ha una comunicació amb mems, o la proliferació de pòdcasts, vídeos, tic-tocs, etc., sobre aquests temes, on gent destarifada és capaç de muntar teories de la conspiració sense que ningú contraste res. Aquest impuls es degut també al creixement de la desconfiança de la gent cap els mitjans de masses i cap a la casta política que porta a la gent a acceptar qualsevol que s'etiquete amb un "açò no t'ho contaran als mitjans".
En aquest ambient és la dreta extrema i l'extrema dreta qui millor es mou per guanyar amb el seu missatge. Aprofita millor qui ningú aquests les xarxes socials i els mitjans que aquestes ofereixen per fer arribar el seu missatge a la gent, cada vegada més, descontenta. A la gent que si acull a aquestes teories li manquen referents i discursos fora dels oficials, perquè s'adona que efectivament els "mass mierda" els estan prenent el pèl. Però a la vegada necessiten un discurs que puguen entendre i això la dreta extrema i l'extrema dreta els ho ofereixen. Els ofereixen un missatge que els explica per què està tot mal, però no donen cap mena de solució més enllà. Els donen una explicació senzilla i maniquea del món que poden entendre (bé contra mal, globalitzadors contra la gent, Soros contra el poble, etc.), guerra contra el marxisme cultural, etc. No són més que imatges que estan el subconscient col·lectiu, els arquetips que en diria Carl Jung, i que no necessiten altra explicació perquè són compressibles de manera intuïtiva. Ells lluiten contra mal, establert en el poder, i són els únics que desvetllen la seua maldat. Al seu discurs no hi ha una crítica al sistema, només una crítica a qui ostenta el poder, el mal, i que quan ells arriben acabaran amb els dolents i el món recuperarà l'equilibri.
Amb aquest plantejament, summament intel·ligent, el seu discurs està protegit de qualsevol atac, no poden ser atacats d'antisistema, perquè no posen en dubte l'ordre econòmic capitalista i això els dona certa empara dels "mass mierda" conservadors i, a la vegada, a cada atac dels "mass mierda" més liberals reforça la idea que ells són els únics que lluiten contra "el mal". És un discurs de win-win des del seu punt de vista.
Davant aquest escenari tenim una esquerra ancorada en determinades propostes de fa una dècada, però amb un desavantatge, l'esquerra (no incloc el P$x€ dins del terme d'esquerra) ja ha estat al poder i podem dir que en general no han portat aquestes propostes endavant. Han fet iniciatives relacionades amb elles, però aquestes són insuficients per a canviar l'statu quo. En general, les esquerres han acceptat el model neoliberal i les polítiques més agosarades han sigut aquelles que la dreta anomena woke, ni tan sols en aquelles relacionades amb el canvi climàtic han estat valents. Ni un missatge ideològicament potent i il·lusionant, ni polítiques transformadores, ni polítiques que capgiren el poder, ni millores en les condicions materials de la gent (que han continuat empitjorant), ni impedir l'extracció de rendes de les classes populars (treballadors, treballadors per compte propi i classes mitjanes), ni cap canvi perceptible per a la gent respecte d'allò que podria ser una política feta per partits de dretes. Res.
El fet que les esquerres hagen estat en el poder i aquesta estada haja sigut percebuda pels anomenats "perdedors de la globalització" com un estar al poder innocu, un estar per estar (en el millor dels casos) i un estar pels jornals (en el pitjor dels casos), ha portat vegen com l'única alternativa, mitjançant la qual poden canalitzar el descontentament, el discurs de l'extrema dreta, encara que no es consideren ideològicament afins ni voten, encara, als partits que el defensen. L'extrema dreta guanya "el relat". Els vots, si no es posa remei i de moment a l'esquerra ni està ni se l'espera, també els arribaran.
Òskar “Rabosa”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada