Estem a sis o set mesos de les eleccions municipals, i el run-run de
llistes, partits, coalicions, etc., va creixent. Em contava l’altre dia un
amic, que ha sigut convocat a unes reunions per tractar d’aconseguir un llista
conjunta entre els partits més xicotets d’esquerres a La Marina Alta, i axí
puguen presentar el nombre més gran de llistes sota unes mateixes sigles. En
tot aquest run-run, entre els nous vinguts com Podemos, els que estan però no
arriben, els de sempre que no es sap si van o tornen… em sembla que les grans
oblidades en les eleccions municipals són les Diputacions. Bé m’atreviria a dir
que gairebé mai entren en el debat.
A l’amic que em contava la possibilitat d’aquesta coalició, li vaig
preguntar si eixe projecte era en l'àmbit provincial o només comarcal. La seua
resposta va ser, que en principi era en l'àmbit comarcal només. Aquesta
iniciativa, com les de Guanyem/Ganemos -desconec si és la mateixa-, els pot
mancar la coordinació necessària per obtenir representació a les corresponents
Diputacions. Cosa que pot portar a què el PP$x€ -amb el càncer que això suposa-
continue mantenint el poder en aquestes institucions.
Jo sóc contrari a les Diputacions, pense que dins del sistema de l’Estat
institucional espanyol són coves de lladres i d’enxufats amb salaris de
vergonya. Però, com diu Salvador Sendra Perellò –coescriptor d’aquest bloc-,
les Diputacions són les institucions que en l'àmbit local mouen els diners i
tenen competències fonamentals, per tant, mentre hi haja Diputacions, obtenir
representació ha de ser una qüestió primordial per a qualsevol grup polític. És
per això, que tant PP i P$x€ fan el possible i l'impossible per fer llistes a
cadascun dels pobles, perquè cada vot compta.
Els mateixos Diputats provincials del PP expliquen quina és la seua
política: si els pressuposts de Diputació són un pastís, la meitat ha d’anar
als meus (del PP) i la resta segons corresponga (incloent-hi altra vegada als
del PP). Aquesta frase és literal. Però a més, ací -a la província d’Alacant-
tenim exemples de com es gestiona la corrupció que porten dins d’elles: el cas
Brugal, l’ex president José Joaquín Ripoll, etc. No vull ni pensar com es fan
els contractes d’obres de carreteres. I tot això, amb el vistiplau del P$x€,
perquè ningú pot negar que el P$x€ coneix tot això. O és que no es miren els
pressupostos? No controlen amb qui es contracta? No miren com es fan els
processos de contractació? Com pot ser que es robe i ells no s’adonen? Jo estic
convençut que ho saben i fan la vista grossa. Per això Ángel Luna acaba
treballant per a Ortiz i aquest li regala un Audi i una reforma de casa. I si
no ho saberen, seria pitjor, vol dir que no fan res, més que robar diners
públics, perquè cobrar i no fer res és robar.
Les formacions polítiques que concorren a les properes eleccions municipals han de tenir con a
prioritat assaltar les Diputacions. No sé si les “sopes de lletres” són la
solució per a trencar l’hegemonia del PP$x€ a les Diputacions, el que sí que
tinc clar és que ja és hora que les Diputacions siguen tema central a la
campanya per les municipals. De res servirà que el PP i el P$x€ perden la
meitat de regidors si mantenen la totalitat dels representants a la Diputació.
Cosa que pot passar perfectament si les alternatives no s’organitzen pensant no
sols en clau de poble, sinó també provincial.
Encara que siga amb minories, assaltar les Diputacions és una necessitat
urgent, per fer el que no han fet en la vida els sociàpates: un control rigorós
i seriós dels diners, atacar i acabar amb la corrupció, denunciar l’enxufisme,
denunciar els contractes il·legals, posar querelles quan hi haja indicis
racionals de criminalitat, etc. És a dir –i permeteu-me la metàfora-, cal
entrar a “foc i sang”. Caiga qui caiga.
Si realment a les properes eleccions es vol aconseguir un canvi que acabe
amb el PP$x€, cal introduir a la campanya i a la mentalitat dels votants que és
necessari que voten també pensant en les Diputacions. Que ja està bé! Les
Diputacions han de deixar de ser la cova d’Alí Babà amb els quaranta lladres.
Ara bé, cal gent capaç i amb ganes de fer-ho esclatar tot si és menester.
Oskar “Rabosa”
Links relacionats:
Elecció dels diputats provincials.
http://elecciones.mir.es/locales2011/Resuelva_sus_dudas/Diputaciones_provinciales.htm Diputats a la provincia d’Alacant.
http://www.dip-alicante.es/documentacion/diputados.asp?ejercicio=2011
2 comentaris:
Gràcies company per mostrar-nos la cara b del poder, aquella que es creu que no existeix o no actua... La realitat és però ben diferent i molt més trista.
Gràcies a tu per comentar. Hi ha un economista liberal, Frédéric Bastiat, que va escriure un assaig que va titular "Ce qu'on voit et ce qu'on ne voit pas" (Allò que es veu i allò que no es veu) que pot ajudar a reflexionar sobre sobre alló que es evident i allò en el que no solem parar atenció perquè no és tan evident.
Més enllà de que puguem estar d'acord o no amb el que Bastiat expresa a la seua obra, el fet de posar de posar de manifest que sempre hi ha una cara oculta darrere un acte és un bon motiu per llegir-lo.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada