UN PACTE BASAT EN LA DESCONFIANÇA

Esta setmana ha estat la dels governs, municipals i algun altre d’autonòmic, com a la Comunidad Valenciana. Tota la campanya ha estat una cosa i ara se n’enceta una altra, de ben diferent, on es poden observar els pocs escrúpols de les dretes per governar i alguna altra sorpresa com a Barcelona, on hi ha hagut opcions polítiques que se n’han aprofitat, o això han cregut fer.

Jo, però, volia centrar l’escrit en allò que ha passat ací, a la Comunidad, on s’ha firmat un pacte basat en la desconfiança mútua, encetada per aquells que aspiraven a l’hegemonia del bloc progressista i que han fet allò que ha calgut per posicionar-se en primer lloc. Puig ha traït l’esperit del Botànic, i això és una evidència incontestable. El rival a batre no era la dreta, sinó que era Compromís. A partir d’este fet, qualsevol cosa pot ser possible en la reedició del pacte.

Somriures, besos i abraçades: dits alçats fent el senyal de la victòria. Però, allò que està clar és que la primera volta, la culpa és de l’altre perquè t’enganya; la segona, la culpa ja és teua. Ara, la culpa és del PSOE per enganyar el soci de govern avançant les eleccions sense consensuar la decisió. A partir d’ara, si torna a passar és perquè els de Compromís són uns babaus! El pacte del Botànic 2 ha de durar fins que Compromís crega que ja en té prou i, aleshores, allò que ha de fer és trencar-lo i forçar una nova votació, o creuen que a les altres eleccions el PSOE pactarà amb ells (i elles)? No: no ho farà perquè la baralla està en l’hegemonia i no en traure altre partit del govern. Això ja és història.

I això que crec que ha de fer Compromís al govern autonòmic, també ho ha de fer en els municipis perquè si ens fixem en el cas de València, podem observar que hi ha tensió, i que els socialistes no dubtaran a trencar el pacte, cap a final de legislatura, per poder arrimar-se als partits de la temuda dreta. La desfeta de Podemas també hi influïx perquè el PSOE intentarà créixer cap a estribord, i el vaixell s’ho notarà. La tasca de Compromís, si vol sobreviure en alguna institució, en un futur no molt allunyat, l’ha d’anar preparant ara, deixant els escrúpols de banda i jugant a esdevindre l’única opció valencianista de l’esquerra. El futur és bell –només li ha de fotre tres quartes parts de l’electorat al PSOE, i hi ha temps per davant!

Salvador Sendra

La insuportable lleugeresa de la política espanyola.

Hom que mire amb una miqueta d’esperit crític el que està passant després de les eleccions del 20-N, no pot més que assistir atònit a aquest sainet tragicòmic. Què els personatges actuals que voletegen i lideren per la política espanyola, no són més que uns inútils, ineptes, incapaços..., fa temps que ens hem adonat. Però últimament estan demostrant que encara són pitjors, la imaginació no arriba mai al nivell de la realitat. Amb els governs de Zapatero pensàvem que havíem arribat al súmmum de la estultícia, però veges per on, encara es pot superar.

El panorama és desolador. Amb el resultat que han deixat les eleccions del 20-D, resulta que els “politicastres”, un mes després, no sols són incapaços de de formar govern sinó que sembla que ningú vulga fer govern. Per una banda el PP, que es declara guanyador, s’ha quedat aïllat, fruit de la seua supèrbia, de la seua forma –gens democràtica- d’entendre la política i de la seua genètica franquista, la corrupció, l’abús de poder, sectarisme..., i Rajoy renúncia a ser investit “porque tengo una mayoría absoluta en contra”.  Per altra banda, el P$x€, el partit més fals, més mentider, més interessat, venut al capital..., ha quedat en una situació de pivot –no es pot fer cap govern sense ells- però degut a la seva incompetència, manca d’idees, presoner del capital i de baronies tòxiques, són incapaços de fer res. Estan paralitzats pel seu propi verí. Ofegats en els seus vòmits. Incapacitats per la seua incompetència.

Els nous partits, els que anaven a transformar-ho tot, han quedat despenjats, sense una situació de veritable poder. I vist el que hem vist, és una gran notícia. Podemos està preocupat per agafar una poltrona més que per altra cosa. Si fa un any eren el partit que anava a canviar de dalt a baix l’Estat, que anaven a acabar amb la casta, ara són un partit més de la casta. Oferir la presidència del govern a P$x€ a canvi de poltrones, per a fer polítiques que han dit que no farien –no han aprés ni ells ni els seus votants res de Grècia i de Tsipras-, és demostrar que la seua única aspiració és arribar a ser casta. Si calen canvis estructurals i no merament cosmètics, no serà Podemos amb el P$x€ qui els faça. Ara sí, Podemos tocarà poder que és l’ambició de l’ambiciós Pablo Iglesias. Per la seua part, Ciudadanos deixat en la més absoluta irrellevància –de postres en tots els casos, ja que no arriben ni a segon plat- són els únics que mantenen coherència amb el que són. Lamentablement no són més que gossets falderets del capital, amb un programa neoliberal.

Amb aquest panorama, més els interessos de la banca, dels empreses de l’IBEX, de la pressió mediàtica, de la pressió internacional que ja comença a notar-se, de la pressió de les institucions internacionals “independents”..., el futur sembla negre, molt negre siga quin siga el resultat d’aquestes o de les properes eleccions. Un govern PP-P$x€, governant junts o no, amb vot a favor o abstenció, serà més del mateix: bo pels de sempre, fotut per a tots nosaltres. Un govern “d’esquerres”– entre cometes perquè un govern amb P$x€ mai és un govern d’esquerres- serà una decepció en tot cas. Aquesta decepció arribarà per dos camins: o Podemos voluntàriament i a canvi de les poltrones renúncia al seu programa; o en el cas que el P$x€ assumís alguna part del programa de Podemos, la Comissió europea i el BCE espatllarien, amb tràgiques conseqüències com a Grècia, aquestes polítiques. I damunt, el P$x€ i Podemos quedarien com incompetents que porten a la ruïna a l’Estat. Deixant en safata de plata el retorn del PP.

Davant d’aquest panorama, no hi ha res a fer. Qualsevol opció és la pitjor. Però no tota la culpa la tenen els polítics.

Òskar "Rabosa".