Estem a un any de les properes eleccions autonòmiques. I si fa o no fa el
peix està venut. S’espera que el PP no guanye amb majoria absoluta per tant
será desnonat del Palau de Generalitat. Ja era hora, eh?
Però, i després què? Heu pensat amb el desprès? Val, el P$x€ és la segona
força. Compromís puja diputats. EU també millora. Podemos apareix per ahí. Els
de UPyD també pugen. Tots fan una festa que l’hòstia. Alguns brinden amb cava,
d’altres “con espumoso valenciano”. Algú fa un espectacle lamentable per que va
bufat. Els carrers plens de gent que està fins els collons del PP. Tots
respiren alleugerats. Sí, molt bé. Però, desprès què? Sí, desprès quan els passe
la borratxera. Quan s’acaben les celebracions. Més enllà de la ressaca. Inclòs,
més enllà encara. Després de que pacten o no pacte i hi haja un govern, del
P$x€, d’esquerres i P$x€, ja siga tripartit o quatripartit o vis a vis.
Després que tot això arribe, es comprendrà la dura realitat. Que no hi ha
futur. No hi ha futur, ni amb el PP, ni amb el P$x€, ni amb tripartit, ni pentapartit,
ni cuatribarrades o coronades. El deute de la Comunitat Valenciana al 2013 és
de 31.884 milions d’euros, el segon més alt per darrere de Catalunya amb més
55.000 i per davant d’Andalusia amb més de 23.000. Això pel que fa al deute
oficial, el real… pot amagar alguna que altra sorpresa. Però a més a més, no hi
ha forma industria sòlida, llevat de a Castelló el taulell. Només turisme i del
baratet. Però si falta alguna cosa, vindran més retallades. Retallades que
haurà de complir el govern que estiga. Perquè vindran manades d’Europa. Bè, amb
això de que el PIB pujarà per comptar els negocis il·legals, sobre tot putes i
drogues, baixaran una miqueta. Però el cert és, els diners que es deuen s’han
de pagar.
Què es pot fer? Com afrontar la difícil, més encara, situació del futur?
Si jo fora d’algun partit polític, ho tindria clar. Es deurien fer tres
coses:
1) Independitzar-se d’Espanya.
2) Segona, declarar el secret bancari al nou Estat del País Valencià i
copiar lo millor de la legislació dels paraïsos fiscals.
3) Canviar el turisme i el concepte de turisme. De vells i borratxos que
venen a Benidorma a bufar-se per quatre xapes, res. Turisme i oci de luxe.
Atraure, més encara, els potentats de l’Est d’Europa, que vingue a blanquejar
diners i a prendre al sol amb tots luxes. I, també, competir amb Monte Carlo
pel que fa al joc.
La primera mesura té una raó senzilla. No hi ha cap paradís fiscal que siga
un gran Estat. Tots son o Estats petits (Suïssa, Belize, Andorra) arxipèlags
(Illes Verge Britàniques, Antigua y Barbuda, Illes Caiman, etc.), colònies
(Gibraltar), Ciutats Estats (Mònaco, San Marino, Liechtenstein), etc. Petits
territoris. Per tant, dins d’Espanya no podria ser doncs la decisió seria de
l’Estat espanyol, ni tampoc podria declarar-se tot l’Estat espanyol como a
paradís fiscal. Per tant, té que produir-se fora de l’Estat espanyol. A més a
més, seriem expulsats de la UE, i això suposaria un avantatge, res de complir
normes bancàries europees, ni de cap lloc. A Suïssa els va de puta mare. Per
res volen ser membres de la UE. Tal vegada només caldria declarar només una
zona franca, una petita part del territori.
La segona mesura, és perquè aquest sistema necessita els paradisos fiscals
sí o sí. Combatre’ls és un esforç inútil. La gran majoria són territoris de
Regne Unit, Estats Units, Holanda, etc. Hi ha molts diners que necessiten ser
blanquejats i fer negoci amb ells és una opció. No importa de on vinguen, tràfic
d’armes, de blanques, de drogues, corrupció, evasió fiscal, Vaticà, màfia… El
negoci deu ser rentable he mirat la renda per càpita dels paraïsos fiscals com
Illes Verges Britàniques, Mònaco, San Marino i uns pocs més. Sabeu quina és?
35.000 euros les més baixes. Actualment a la Comunidad Valenciana no arriba als
20.000. És a dir, ben treballat, suposa que es pot doblar la renda per càpita.
La tercera mesura, hi ha que aprofitar el sol i la platja però no el model
Benidorm, de vells i gent a bufar-se. No cal fer 60 camps de golf, han 5 hi han
prou, i qui vullga jugar a golf que pague ben pagat. Hotels de luxe, atraure
cuiners de tres estels “Michelin” i donar-los facilitats per a que s’ instal·len,
ports esportius de luxe per gran iots,
etc.
Que aconseguiríem amb aquestes mesures? Atraure diners, vinga de on vinga,
amb la corrupció que ha hi hagut ara tindrem escrúpols! No ens cal fer grans
inversions per crear industria, cosa amb la que no poden competir amb Xina,
India, i resta de BRICS, sobre tot per salaris. No aniríem contra corrent, sinó
a favor de la globalització. Tampoc amb propostes que ja formen part del
passat, com reconvertir la societat al comunisme, tornar a una morta
socialdemocràcia, etc.
Sé que el camí fàcil, és que tot segueixca igual, que res canvie, és el més transitat. Si les
coses van bé et penges medalles, si van mal la culpa de la Troika i de la UE.
Però hi ha que buscar solucions creatives. Si aquest món, de capitalisme
salvatge, ferotge i se’n va a la merda,
al menys mentre puguem aprofitem-nos-en.
Com no sóc de cap partit polític ni puc dur endavant aquest pla per mi mateix,
regale al idea per si hi ha cap partit que vullguera travessar per nous camins.
De més riquesa i benestar.
Oskar "Rabosa".