Deus ex machina és una
expressió utilitzada en la tragèdia que fa referència a la utilització
d’elements mecànics, al final de l’obra, per a introduir un déu en la resolució
impossible d’un conflicte. En aquest cas, però, agafem la traducció literal de
l’expressió, «Déu és màquina», per a referir-nos al poder de la tecnologia en
el segle XXI al món (almenys l’occidental).
No es pot negar que la
tecnologia -especialment les TIC i Internet- ha canviat radicalment, en pocs
anys, la forma de treballar a les empreses, la forma de comunicar-nos
socialment; la vida quotidiana, en general. La tecnologia ens permet fer més
coses, fer-les més ràpidament i còmoda. De fet, el ritme de les nostres
activitats es reorienta en funció d’allò que la tecnologia ens permet en cada
moment. La tecnologia ens ajuda a anar on volem, i alhora fa que anem on ella
vol: Deus ex tecnologia.
La tecnologia, tot i
que moltes vegades passa desapercebuda, hi és. Per exemple, gràcies a la
nanotecnologia que s’usa per a millorar els neumàtics d’alt rendiment, els
teixits amb propietats antitaques, els cosmètics, els fàrmacs i els nous
tractaments terapèutics, el disseny de nous materials per a usos que inclouen
l’electrònica i la indústria del transport. Està present en la millora dels processos
productius introduint materials més resistents o eficients.
On més es percep el
deus ex machina tecnològic és en l’ús dels aparells electrònics, cada vegada
més menuts. És habitual veure quasi tot el món amb un mòbil, fent-lo servir en
qualsevol de les modalitats. No és d’estranyar perquè segons l’informe de 2013
de la Unió Internacional de les Telecomunicacions, el nombre d’abonats a la
telefonia mòbil ronda els 6.800 milions, una xifra que està apunt
d’equiparar-se a la de la població mundial que és de 7.100 milions de persones.
Aquestes xifres mostren
el gran èxit de penetració tecnològica en la vida quotidiana i alhora
l’eficiència dels dictats empresarials que han aconseguit, quasi
imperceptiblement, que anem on ens volen dur: a consumir-ne. La vida útil dels
objectes tecnològics és cada vegada més curta. D’una banda, per l’obsolescència
programa induïda pels seus fabricants. Per l’altra, per l’obsolescència social
on, mitjançant les tendències o les noves prestacions, descarta equips encara funcionals.
Un exemple: el telèfon mòbil té una vida de tan sols 15 mesos a Europa mentre
que al Japó no arriba als 12 mesos.
Aquesta realitat
provoca entre 20 i 50 milions de tones de fem electrònic a l’any i es calcula
que el volum de deixalles electròniques creix entre un 16% i un 28% cada 5
anys. El fem electrònic ha experimentat el major creixement dels últims anys.
El percentatge que s’hi recicla és mínim. La immensa majoria passa al medi
ambient.
Hi existeixen tres
grans problemes mediambientals relacionats amb la fabricació de dispositius
electrònics: el primer és l’ús de moltes substàncies tòxiques en el procés de
producció com plom, mercuri o cadmi. El segon ja l’hem vist, el gran volum de
residus tòxics que provoca i que es filtren a la terra i a la cadena
alimentària provocant greus danys mediambientals i greus problemes de salut en
la població. En tercer lloc, en la seua fabricació es fa servir un consum molt
elevat d’aigua i energia.
No podem oblidar tampoc
que en la cadena de valor d’aquests aparells tecnològics, la matèria primera
s’extreu de països com la República Democràtica del Congo, es manufactura en
països com Mèxic i les Filipines, els principals consumidors són els països de
l’OCDE i, una gran part de les deixalles de què acabem de parlar, acaben en
països com Ghana, La Xina o L’Índia. Així que és probable que, durant la cadena
de valor dels dispositius electrònics d’alta tecnologia, es produïsquen
violacions sistemàtiques dels drets humans.
Així veiem com el Deus
ex tecnologia ha produït unes transformacions extraordinàries que han
revolucionat l’economia i la quotidianitat social. Alhora, però, és fàcil
detectar com la transformació no ha mogut ni un àpex la cadena de valor
jeràrquica i captiva que sotmet les regions més pobres i, també, el medi
ambient que no té armes per defensar-se. La tecnologia és la solució a tot i,
com no, també ho pot ser als seus excessos.
Sara Garcia López
Bibliografia:
Castán, A. (2008).
Material informático y contaminación medioambiental publicat en: http://www.xtec.cat/~acastan/textos/Contaminacion%20y%20material%20informatico.pdf
Delgado G.C. (2008).
Entre la competencia y la dependencia tecnológica: la Nanotecnología en el
Continente Americano. Madrid. Nómadas. Universidad Complutense de Madrid.
Hidalgo, L. La basura
electrónica y lacontaminació ambiental, en: http://repositorio.ute.edu.ec/bitstream/123456789/4424/1/Hidalgo.pdf
Revista Opcions,
nº6. (Desembre 2002- gener 2003). Els ordinadors.
Enllaços web:
2 comentaris:
Eixe deu no m'e agrada...
El cert és que el que hi ha darrere de la composició de molts elements essencials en la construcció i la distribució dels aparells tecnològics que tant ens fascinen és bastant trist. No obstant això, com diu el paràgraf final,la mateixa tecnologia hauria de ser "la solució a tot i, com no, també ho pot ser als seus excessos".
Publica un comentari a l'entrada