Conta la mitologia que la Unió Europea comença a gestar-se després de la
Segona Guerra Mundial, ja que els europeus no estaven disposats repetir una
massacre com la de les dues Guerres Mundials. Als dirigents de sis països
inspirats per un esperit de germanor mai vist a la història de la Humanitat –i
pense que també per l'Esperit Sant- van decidir posar en comú recursos per a la
indústria del carbó i l’acer creant la Comunitat econòmica del Carbó i l’Acer.
Més endavant els europeus embogits per l’esperit de germanor crearien,
mitjançant el Tractat de Roma, la Comunitat econòmica europea, i ahí va
començar el somni d'una Europa unida, amb germanor, que portaria la felicitat a
tots, i convertiria la “vella Europa” en la “Terra promesa”, primer mitjançant
la creació d’una moneda comuna i després fent una Constitució europea, per a
fusionar-nos tots en un orgasme còsmic... el somni de la constitució europea
se’l van carregar francesos i holandesos –ciutadans bàrbars que no saben el que
els convé- i per això ara van fer un Tractat a Lisboa que ja no es sotmetria a
referèndum i s’avança cap a la Unió bancaria, fiscal i la unió del mercat
europeu i estatunidenc amb el Tractat de Lliure comerç (TTIP).
Però aquesta història tan bonica i preciosa no se la
creuen tots. Des de cercles conspiranoics no se l’han creguda mai, però són
això conspiranoics. Fa uns anys vaig llegir un article, es titulava “Bilderberg
2011: The Rockefeller World Order and the High Priests of Globalization”, on es
mantenia que la UE és una creació dels EUA, òbviament en interés de les elits i
que el Club Bilderberg des del 1955 va tenir un paper molt actiu. La versió
dels origen la descriuen així:
Documentos desclasificados
(lanzado en 2001) demostró que "los EE.UU. la comunidad de inteligencia
realizó una campaña en los años cincuenta y sesenta para dar impulso a una
Europa unida. Financió y dirigió el movimiento federalista europeo. "[22]
Los documentos revelaron que," Estados Unidos está trabajando
agresivamente en la sombra para empujar a Gran Bretaña en un Estado europeo. Un
memorando de 26 de julio de 1950, da instrucciones para una campaña de promoción
del Parlamento Europeo de pleno derecho. Está firmado por el general William J.
Donovan, jefe de la Oficina de América durante la guerra de Servicios
Estratégicos, precursora de la CIA. "Además," era la herramienta
principal de Washington para dar forma a la agenda europea el Comité Americano
para una Europa Unida, creado en 1948.
És a dir, molt abans del Pla Schuman, als EUA ja
treballaven per la “Europa Unida”. La veritat és que aleshores no vaig parar
massa atenció a eixe fet. L’afirmació que els EUA van crear la UE no encaixa
amb la versió oficial, però com tampoc la crec, ho vaig posar tot en
quarantena.
Ara fa poc, vaig sentir parlar d’un llibre –el posaven
com un d’eixos que cal llegir per entendre el que passa- titulat The global
Minotaur, de Yanis Varoufakis. Aquest és grec-australià format en matemàtiques,
estadística, doctorat en economia per la Universitat d’Essex, ha sigut assessor
de Papandreu, i col·labora com analista amb BBC Today, CNN, Sky News, Bloomberg
TV y Russia Today. Bé no diriem que és precisament un conspiranoic, veritat?
En The global Minotaur Varoufakis escriu:
In these sense, the Marshalll
Plan may be regarded as the progenitor of today’s European Union (EU). Indee,
from 1947 onwards, the US military (and in particular the Joint Chiefs of Staff
at the Pentagon) called for the ‘complete revival of Germany insutry,
particularly coal mining’ and pronouced that the later was acquiring ‘primary
importance’ for the security of United States. [En este sentit, el Plan Marsall
pot ser considerat com el progenitor de l’actual UE. De fet, des de 1947
endavant, el exercitit de EUA (i particular ment el Junta de Caps del Pentagon)
cridaven per una “renaixement complent de l’industria alemanya, particular la
mineria del carbó” i declaraven que aquest darrer [objectiu] estava adquirint “importancia
trascendental” per la seguretat dels EUA.)
Respecte de la creació de la Comunitat del Carbó i l’Acer
(ECSC per sigles amb anglés), ja el que seria després pare de la V República
francesa Charles De Gaulle advertia que era creat pels EUA i va votar en contra
al Parlament francés:
When the ECSC was formed, de
Gaulle denounced it on the basis that it was creating a united Europe in the
form of a restrictive cartel and, more importantly, that it was an American
creation, under Whashington’s influence, and better suited to serving its
Global Plan providing a sound foundation for a New Europe. For these reasons,
de Gaulle and his followers voted against the formations of ECSC in the French
Parliament. (Quan el ECSC es va formar, de Gaulle ho va denunciar sobre la base
que era una creació de una Europa unida en una forma de cartel restringit i,
més important, que era una creació americana, sota la influència de Washington,
i més apropiada per el seu Pla Global proveint sòlids fonaments per una nova
Europa. Per aquestes raons, De Gaulle i els seus seguidors votaren encontra de
la formació del ECSC al Parlament francés.)
Més endavant afirma Varoufakis:
And when the Marshal Plan began to run out of steam in 1951, Phase 2 of
American design for Europe was commencing: integration of its markets and its
indusry. (I quan el Pla Marshall va començar a quedar-se sense vapor al 1951,
la fase 2 de disseny americà per Europa va començar: integració dels seus
mercat i la seua industria).
La història de la continuació de l’Europa ja la sabem, ampliació, Tractat
de Maastricht, moneda única, Tractat de Lisboa després de la fallida
Constitució, i ara estem amb més unió bancaria, fiscal. La cirereta al caramull
del pastís fet pels EUA és el Tractat de Lliure Comerç i Inversions (TTIP).
Un pla que els ha portat 70 anys, però que ja arriba al seu objectiu.
Mentre a nosaltres ens venen una burra, ells han fet un pastís per engreixar-se
més.
Oskar "Rabosa".
Historia de la UE
Bilderberg 2011: The Rockefeller World Order and the “High Priests of
Globalization
(en castellà)
2 comentaris:
Cal pensar que s'acabava d'eixir de dues conflagracions mundials absolutament devastadores i que els EUA/USA havien perdut molts dels seus fills lluitant en terres i guerres estranyes, val a dir, Europa. Ningú dona res per no res, i el món i per tant també la UE s'han acabat fent a la seua manera. Cal també finalment pensar que sense la seua ajuda tal volta Europa sencera hauria estat nazista o com a mínim germànica. Sense l'ajuda americana a la 1ª Guerra Mundial, Anglaterra s'hauria afonat econòmicament, i França i Itàlia no eren rivals, això per dir que hauríem tingut la dictadura merkeliana de que tant ens queixem, un segle abans.
Eixa és la versió oficial del que va passar. Molt bé, molt bonica. Però parafrasejant a Frederic Batistat, economista liberal francés, podríem dir que això és el que es veu. Però què és el que no es veu? Sovint lo important és el que no es veu.
Els EUA no van perdre els seus fills lluitant en terres i guerres estranyes, van enviar a morir els fills dels pobres per conquerir un imperi. Un imperi no fet sobre la conquesta territorial, com els antics, sinó per dominar la economia mundial. No van venir per un esperit de solidaritat, germanor, justícia... Si mirem que ha passat amb els EUA des d'aleshores ells abans de la I Guerra Mundial no eren ninguna potència mundial, van emergir amb ella. Després de la Segona van establir el seu imperi. El Pla Marshall va reportar beneficis bestials a les empreses americanes, el acords de Breton Woods els van permetre posar el dolar com moneda de reserva mundial, el que els va reportar una enorme entrada de capitals via balança comercial, els va permetre establir una hegemonia mundial... Europa des d'aleshores va quedar sotmesa als EUA. O més ben dit, a les corporacions americanes. Formem part de l'imperi americà.
Per una altra banda això de la dictadura merkeliana és un bajanada, no hi ha dictadura merkeliana, tal i com diuen Niño Becerra i Arcadi Oliveras, Merkel no és més que la titella del Deutsche Bank. Si mirem que és el que es veu i que és el que no es veu, prompte ens adonarem compte de que Merkel és la titella, el que no es veu és qui la mou.
Deixe l'enllaç a un video posa el minut 9'50 més o menys, Niño Becerra parlant de Merkel i Sarkozy: "Aquest senyors no són ningú... la señora Merkel no és ningú, la señora Merkel és la veu del Dr. Ackermann president del Deutsche Bank..." I sí, cal mirar el que no es veu.
https://www.youtube.com/watch?v=1RHF_FcxXWQ
Gràcies pel teu comentari.
Publica un comentari a l'entrada