Un bon amic va
morir fa unes setmanes. Sa mare, després d’estar buscant el meu telèfon, m’ha
telefonat hui per donar-me la mala notícia. La do na no sabia com localitzar-me i, al final, ho
ha aconseguit. No m’ho esperava, la veritat, com no t’esperes mai que passe res
fora de la rutina diària. Estic sorprès i angoixat.
Home d’excessos,
Germán haguera pogut morir de qualsevol
de les maneres possibles, amb preferència per les més insospitades. No ha estat
així; ha passat de la pitjor manera: ha mort treballant! Un accident mentre
tornava a casa, amb el tractor, perquè plovisquejava i ja havia acabat la
jornada. Un accident, un accident treballant...
Qui li ho
haguera dit? Qui m´ho haguera dit? I els excessos? I les drogues? I els hospitals
psiquiàtrics? Tot se n’ha anat a fer la mà en el dia més assenyalat de la teua
vida, perquè és l’últim. No ens podies deixar d’una manera més anodina, més
normal i més estúpida? No sé si t’ho perdonaré mai... Realment, esperava més de
tu.
Puc pensar, però,
que no ha passat res i que seguiràs telefonant-me a les quatre del matí d’un
dimarts qualsevol, des d’una cabina, perquè has recordat alguna anècdota. Puc
pensar que es altra absència relacionada amb una d’eixes crisis que et duien a
algun que altre període de reclusió. Puc pensar que has tornat a desaparéixer
unes setmanes sense dir res a ningú. Efectivament: ho seguiré contemplant
perquè no vull pensar en l’estupidesa que t’ha dut a abandonar-nos. Un accident
a la faena no és una manera correcta de morir, i em sap greu recordar-t’ho però
així és!
I mira que, quan
s’han sobrepassat tots els límits, s’ha pogut escollir entre mil i una morts.
Cada nit, des de fa molts anys, has estat enganyant el destí amb eixa nova
història sense final que ha fet que tornares a vore l’alba. Les Mil i una nits han estat la cosa més
quotidiana de la teua vida, i ara, una volta que hem acceptat la teua
immortalitat, la desbarates d’esta manera tan normal. Estic molest i faré com
si no haguera passat res. Estic molest i faré com si qualsevol dels casos
possibles que expliquen les teues prolongades absències haguera tornat a
succeir.
Estic molt
molest però la nostra amistat farà que no t’ho tinga en compte. Espere la teua
telefonada. Germán, tarda a trucar-me perquè no m’haja de preocupar.
Salvador Sendra
Perelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada