Noves tecnologies i treball. Futur utòpic o distòpic?

Després de llegir els articles de Lluís Alemany, sobre "L’origen d'internet", i de Sara Garcia, "Com la tecnologia ha transformat el món?", no puc resistir-me a escriure un post que a més a més seria una de les tantes respostes que es podria donar a la pregunta de Sara. Perquè sí, les noves tecnologies han canviat i molt la relació de l’home i el treball.

La majoria de les vegades quan pensem amb el futur i la tecnologia, pensem en opcions utòpiques. Açò és, societats on les màquines treballen per a fer descansar als humans i perquè els humans vivim millor, més qualitat de vida, més ingressos, més temps lliure... No debades la cultura popular –literatura, cinema, còmics, documentals ciència ficció, etc.- ens sol mostra una cara positiva de la tecnologia. També, encara que menys sovint, ens mostren cares distòpiques del futur. I si un mira el que està passant en esta crisi pot pensar que el futur té més pinta de ser distòpic que utòpic.

Recentment he llegit un llibre de Jeremy Rifkins en el que analitzava allà per mitjans dels ’90 la relació entre aquestes dues coses. El llibre en qüestió es titula “El fin del trabajo”, i vaig arribar a ell després de llegir unes quantes vegades recomanar-lo a Niño Becerra. En general el llibre de Rifkins tracta de demostrar que les noves tecnologies, parlem de meitat dels ’90, han augmentat la productivitat d’una manera descomunal i que no cal tanta mà d’obra. En resum, com més tecnologia menys treballadors. Si bé és cert que aquest fenomen no és nou, sí que s’ha disparat la productivitat amb percentatges brutals. El llibre atabala bastant amb dades, ja que Rifkins, meticulós ell, tracta de demostrar que aquest fenomen afecta la majoria dels sectors econòmics.

Niño Becerra pren el mateix camí i afirma taxativament que de la crisi actual es sortirà, però quan s'isca ja res serà igual. Ja no tornarà a haver-hi feina per a tothom. Ell parla de la societat del 33%.

la crisis está sirviendo para aceptar una nueva normalidad: la sociedad del 33%". Según su teoría, la sociedad se dirige hacia un modelo en el que un 33% de la población trabaja muchas horas al día, otro 33% lo hace a tiempo parcial y el 33% restante no trabajará nunca.

Jeremy Rifkins no és tan pesimista. Ell proposa alternatives. De fet ell veu una eixida. Més enllà de les idees que ja anaven funcionant, i que tenen origen als anys ’30 del s. XX, de repartir treball, reducció de la setmana laboral i de la jornada laboral, ell també proposa un nou contracte social, basat en que els beneficis que aporta a les empreses la productivitat més gran siga redistribuïda mitjançant el treball social, el tercer sector, potenciant el capital social. Aquest treball social seria recompensat mitjançant ingrés anual garantitzat (renda bàsica), i també s’hauria de modificar el sistema fiscal per a poder dur-se a terme i incentivar el treball social. I és que per a Rifkins:

La redifinición del papel del individuo en una sociedad carente de trabajo en masa, es, tal vez, el problema más seminal de los próximos años.

Certament, aquest serà un problema cabdal als anys vinents, el del treball. Jo crec als que com Niño Becerra afirmen que estem davant d’una crisi sistèmica, i així ho he escrit a altres posts -"La fi de la democràcia liberal?" i "El canvi d’un model polític a un altre". Si el futur és una opció distòpica o utòpica és una cosa en la que encara podem influir.

Oskar “Rabosa”

Links relacionats:

El fin del trabajo - Wikipedia

http://es.wikipedia.org/wiki/El_fin_del_trabajo

Niño Becerra: "Recuperación es la creación de cualquier tipo de empleo con cualquier contrato" – El Economista

http://www.eleconomista.es/economia/noticias/5831140/06/14/Nino-Becerra-Recuperacion-es-la-creacion-de-cualquier-tipo-de-empleo.html

Desempleo tecnológico - Bloc

http://desempleotecnologico.com/ 

Desempleo tecnológico: la carrera contra la automatización

http://www.qore.com/articulos/19101/Desempleo-tecnologico-la-carrera-contra-la-automatizacion