En el darrer viatge que he fet, un dels records més
agradables que m'acudixen és el d'haver estat escoltant Camille Sanit-Saëns,
dia rere dia, en la ràdio pública. I em pregunten: et va agradar Romania?
Doncs, sí; és evident! Imagineu-vos, per un moment, estar conduint per
l'interior de Transilvània, a la tardor dels formidables boscos caducifolis,
escoltant Saint-Saëns... Es podrà demanar més?
Tant a Romania com a la resta dels actuals estats que
pertanyien a la URSS estan prou arrelades les creences religioses ―tot i que
variades― almenys en un ample sector de la societat que creu i en practica.
Altra cosa que capta l'atenció és la identificació, mitjançant la pertinença, amb
una determinada nació que roman en la població d'estos llocs. L’evidència es diu
Ucraïna, per exemple, on el conflicte nacional és evident.
Tant la religió com les nacionalitats van ser una de les
primeres coses a eliminar per l’onada socialista perquè les dos pertanyen a la
vessant més humana de les persones: els sentiments. En els dos casos, el
socialisme va fracassar i, si mirem més enllà de la URSS, van ser dos de les
causes de la seua dissolució amb el fraccionament. Sobre els residus de les
nacions i de les religions s'erigixen els nous estats postsoviètics. La tercera
causa és la dels diners, però esta ja ha estat tractada massa voltes.
Camille Saint-Saëns m'agrada i, per això, quan puc
m'escape per escoltar-lo en algun concert o alguna òpera. L'última va ser Samsó
i Dalila, on Dalila, després de trair Samsó, l'ajuda a acabar amb tot.
Fantàstic, el duet del desenllaç! Saint-Saëns va ser un cas especial en la
terra laica. La seua obra va ser un fenomen estrany a França per l'ús que feia
de la llibertat creadora, lligada a la religió i allunyada de la moda
aconfessional del moment. La religió i el romanticisme potencien l'individu
però cal recordar que la música també ho fa.
De Lenin, diuen que va dir que «la religió és l'opi del
poble» però, des del meu punt de vista, va errar en la contextualització perquè
l'opi també, segurament, és un producte de consum individual, com ho és la
música o la fe. Supose que, quan estàs col·locat, no t’apetix que et molesten...
La religió i la nació (residu del romanticisme) van fulminar la URSS perquè cal
recordar que la seua porta d’entrada va ser Polònia, i la nació de Chopin és
l’únic estat modern europeu creat sobre una base religiosa. La música va donar
alguna que altra maror als cabdills socialistes... Però l'opi, ben entés, no
era altra cosa que la creença amb l'individu; eixa creença que, després, pren
forma de pàtria, de fe o de simfonia.
Salvador Sendra Perelló
3 comentaris:
El socialisme va intentar bastir un home nou, però les arrels eren massa velles i profundes i en poc més d'una generació estava practicant un neoclassicisme sovietitzant. Com intentant fer creure que el seu règim i llegat, com el de les civilitzacions clàssiques,anava a durar per sempre.
Estic totalment d'acord. Senzillament, pense que l'individu no va cedir envers el col.lectiu més que allò estrictament necessari.
Estic d'acord. L'individu va cedir envers la comunitat una xicoteta part que comportava la seua supervivència. La resta va romandre pacient el final del sistema.
Publica un comentari a l'entrada