LA PILILA NEGRETA

Si heu seguit alguna de les meues publicacions en este BLOG, com Divan o catret? o Judici a Moisés: culpable!, us haureu adonat que Freud m’encanta. Realment, el puc considerar una de les meues debilitats perquè, quan el lliges, et fa sentir intel·ligent. Ara bé, de la mateixa manera que Michel Onfray, encare la seua obra amb un intens esperit crític que fa que la gaudisca més encara perquè m’agrada endevinar allò que no diu. La seua filosofia gira al voltant del no; una negació molt associada al sexe. D’altra banda, eixe sexe que tracta amb assiduïtat, s’enfoca sempre des del punt de vista masculí.

Tots els éssers humans naixen mascles. Els que heu sigut pares o mares ho heu pogut comprovar... Ara bé, els nascuts destinats a ser femelles, ja de xicotets, tenen una certa obsessió amb els penis. Sembla que se’l toquen a tota hora fins que se’ls fa negret i els cau. Una volta perdut el membre viril, tota la vida la dediquen a buscar-ne a causa d’eixa mancança que els posicionarà de per vida. L’amor del pare, l’odi a la mare, la necessitat del mascle, l’angoixa de l’amputació...

Quan llig un llibre, vaig al teatre, a l’òpera o a qualsevol concert, i em pregunten si m’ha agradat l’espectacle o la lectura, sempre conteste que l’he de deixar reposar uns mesos. Al cap d’un parell, o tres, si els records em són intensos i clars, estic en disposició de respondre a eixa pregunta. Però, si al cap d’alguns anys, encara recorde la peça o la lectura, associada a la interpretació personal que jo li puga donar, significa que l’obra m’ha marcat. Algunes lectures de Freud han tingut eixe resultat.

Quan pense en les teories sobre el sexe del psicoanalista alemany, sempre recorde el pensament que van provocar en mi. Freud era una mica masclista, però ho era amb la finalitat de donar coherència al seu treball ―d’acord, teniu raó: era masclista i prou! L’obsessió de la dona freudiana amb el sexe masculí, sempre me l’he explicada com ho he fet dos paràgrafs més amunt. Realment, jo no aporte res; simplement interprete Sigmund.

A partir d’ara, si llegiu Freud per contraposar esta teoria amb la seua, recordareu que les xiques no tenen pilila perquè, com estaven tan obsessionades amb ella, se la tocaven i se l’estiraven sense descans, des de molt xicotetes fins que se’ls va fer negreta i els va caure. La resta, tots la sabem: la recerca constant del penis que descriu la seua psicologia, causada per la mancança d’eixe òrgan i per la repercussió de la mutilació que poden observar cada dia en forma de vagina.

La filosofia és simple, en el fons. La psicologia, és mentida, per això la tendència és anar a parar a l’estadística per explicar les coses. L’altra psicologia, la de la psicoanàlisi, és, poc dalt o baix, la teoria de la pilila... Però, l’estadística també és mentida perquè anul·la l’individu en este món on cada u se sent com a únic i diferent. La diferència és mentida perquè tots, pam dalt, pam baix, som massa previsibles. Però, no vos preocupeu perquè sempre hi ha escrits que vos poden sorprendre, com este. Guardeu-li, doncs, un espai a la vostra memòria i d’ací uns mesos penseu si vos ha agradat.

 

Salvador Sendra Perelló