Hi ha una
expressió molt recorreguda que, poc dalt o baix, resa així: «Que s’ature el món
que jo baixe». Doncs, bé; el món ja s’ha aturat, de nou! I ho va fer en esta
part del planeta on es torna a ensenyar religió a l’escola, junt amb la
ciència, les matemàtiques, els idiomes... Realment, hi ha qui pensa que cal
abaixar-se’n, fins i tot amb el món en marxa.
Vos imagineu una
classe de ciència on s’estudie Galileo Galilei o Einstein i, després, altra de
religió on s’estudie la transsubstanciació? Doncs, això, amb el nou sistema
educatiu d’excel·lència que posarà els estudiants españoles a l’alçada dels més
avançats europeus, o xinesos, o finlandesos (que ara estan de moda perquè ja no
escriuen). Jo, sincerament, pense que si l’estudiant español resol les
incongruències del sistema, realment és un estudiant modèlic.
El inquisidors
religiosos condemnaren Galileo i el feren desdir-se de les conclusions extretes
arran del descobriments i els escorcolls científics que realitzà. L’home va
haver de desmentir allò que hi havia investigat, simplement per salvar la pell;
i va fer bé! Segles després, les seues teories s’ensenyaren com a bones, tot i
que l’enfrontament amb la religió és encara hui un fet.
La
transsubstanciació és la transformació de la matèria. En cada missa, el rector ―o
qui la faça― agarra una hòstia, diu unes paraules que la transformen en carn i,
després, se la menja: es tracta de la carn de Jesús. Un rector no pot ser
vegetarià, doncs, però tampoc és correcte acusar-lo d’antropofàgia perquè,
realment, Déu està en tots els llocs. No obstant això, esta transsubstanciació
no es pot entendre sense tindre en compte la física aristotèlica, on el món s’explica
mitjançant la relació entre la matèria i la forma, com tampoc es poden entendre
els miracles des d’altra òptica. El món està immòbil i la percepció del
moviment és només això: una percepció.
Explicar religió
a l’escola és explicar l’aristotelisme, que era molt modern en el seu temps
però ja han passat vora dos mil quatre-cents anys. Jo entenc que Jesús, de
saber llegir i escriure, s’hauria assabentat d’estes cosetes, però no cal fer
oposicions per ser profeta. De tota manera, des d’este últim, n’han passat dos
mil, i la moda sempre ha rodat i seguix rodant, almenys en les passarel·les.
Però, jo pense que ho haurien d’ensenyar en sànscrit, per ser-ne del tot
fidels, i deixar de banda l’anglés.
Per mi no hi ha
cap problema de tornar a Aristòtil, ans al contrari: em motiva la idea. El
presagi el vaig tindre quan, en un curs d’estiu, per a mestres, la Consejería de
Educación de la Comunidad Valenciana explicava els miracles de la Verge, que
tampoc es poden explicar des d’altra ciència que la d’Aristòtil. Com veieu, es
tracta d’un sistema educatiu d’avantguarda del qual espere no ser jo l’únic
defensor perquè m’agrada Aristòtil, Jesús, la Verge, l’Església i la moda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada