Estic llegint i
llegint sense parar, aprofitant els dies de vacances, per preparar altres
tasques en què m’he vist immers. El viatge que tenia previst, per tant, ha
estat un viatge a Alemanya, de moment, mitjançant el llibre de Madame Staël.
Una peça literària curiosa que es mou entre paral·lelismes entre le midi et le nord, entre la base
cultural il·lustrada, la francesa, i la romàntica, l’alemanya. Es tracta d’un
viatge, cap a 1800, que realitza l’autora i que penetra en cada camp germànic i
el compara amb la resta de nacions que coneix, tot i que ho fa, en major
mesura, amb França.
Madame Staël no
parla de menjars, però sí que ho fa de tota mena d’àmbits culturals en què es
mou. És un llibre de 1800 ―repetisc― però, per a mi, el menjar és cultura; i no
poca. Per exemple, diré que estic molt content perquè al supermercat on vaig a
comprar, hui he vist el meu vi preferit de diari. Li ho he dit al gerent, i
l’he felicitat. La impressió ha estat semblant a la que he tingut quan,
escoltant la ràdio, hi han posat la VI Simfonia de Mahler.
Llegir Staël,
escoltar Mahler i beure un bon vi és fascinant, fins i tot per a qui es queda a
casa en unes vacacions. Però, si a la taula li calen les quatre potes, falta el
menjar, doncs. El menú ha estat molt senzill i d’eixos que agraden als més
rudimentaris dels humans: arròs amb conill, carrilada, abadejo salat torrat amb
ceba, potes de polp sec, abadejo fumat, creïlles braves (les de veritat), i no
seguiré perquè no vull massa visites. El vi, ja està clar i, per acompanyar les
postres, he pensat de baixar al bar a prendre cafè, cada dia.
El viatge dels
sentits s’està completant fins al punt que he necessitat fer un viatget a
Gandia a buscar més combustible, de Cuba! I ara sí que ho done per tancat, açò
de les vacances del treballador ―eixe que abans en deien Rodríguez― que es
queda a casa mentre els col·legues aprofiten per moure’s. Els sentits esmolats
a base d’incentius gratificants que algú voldrà qüestionar amb falses creences
sobre la salut i les dietes. Però jo estic capficat en una dieta ben saludable,
tant física com sensual, i, a més, molt equilibrada.
A l’hora de fer
un règim, si el que es busca és l’equilibri, s’ha de tindre clar que eixe punt
es troba entre açò físic i allò espiritual, on es compensa i s’estimula
l’activitat. I dic l’activitat perquè el principal organisme que utilitza l’energia
que es crea menjant és el cervell. Una ment ensinistrada i treballadora és
suficient per a cremar tot allò que s’ingerix però ―atenció!― el cervell demana
bon vi, bons productes i bon tabac, respecte a la vessant física, i bona música
i millors lectures, si tractem l’espiritual. Pense que este escrit haguera
pogut influir una mica en la senyora Staël però he fet tard. Espere que la
dona, tot i no escriure-ho, gaudira, també, d’estos xicotets plaers de la
dieta.
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada