Estic acabant de llegir un llibre que hauria de ser imprescindible, com uns
quants més, per a tots aquells que vulguen entendre com hem arribat avui a
tenir el model econòmic i social que tenim. El llibre és The Great Transformation (La gran transformació) una obra de 1947
escrita per Karl Polanyi. Polanyi era una d’aquestes persones que escrivia de
temes econòmics des de perspectives fora de l’economia, des de la sociologia,
la història i l’antropologia. Crític amb l’economia clàssica, desmuntava els
seus arguments des de les altres disciplines.
Així doncs, resulta que Polanyi, entre altres coses, parla com el terreny
cap a la creació d’un mercat laboral es va anar preparant abans, i una de les
fites que marca en eixa preparació del treball laboral és l’anomenat Sistema
Speenhamland, adoptat a Anglaterra al s. XIX. Per fer-ho breu, el Sistema
Speenhamland consistia en complement salarial que pagava l’Estat, bé es pagava
en cada districte on es va adoptar, als jornalers. El sistema va ser adoptat
pel districte de Berkshire, després que es reuniren una sèrie de jutges per
debatre com ajudar als més pobres. Durant els debats es va descartar posar un
salari mínim i es va decidir que el districte pagarà la diferència entre el
salari percebut pels treballadors del camp i el que es considerava mínim per a
sostenir al treballador i la seua família. Prompte aquest sistema es va
estendre per altres districtes rurals, fins que a Anglaterra gairebé tots els
districtes l’havien adoptat.
No cal ser una fura per a saber quins efectes va provocar això. Els jornals
van caure en picat. Els empresaris, sabedors que si pagaven menys del que és
necessari per a subsistir l’Estat complementaria el salari, què anaven a fer?
Pagar jornals per riures, i que siga el districte qui acabe de complementar el
salari. Lluny de ser una solució, Polanyi afirma que el Sistema Speenhamland va
portar pauperització.
Allò que va passar a finals del s. XVIII, resulta que torna a ser ressuscitat
per Ciudadanos. El programa econòmic de Ciudadanos, que ens presenten com a
sensat, just, assolible, fet per un economista de prestigi, com Luis Garicano, catedràtic a
la London School of Economics, porta
com a proposta:
Complemento Salarial Anual Garantizado
Será una ayuda que complemente los ingresos laborales de los hogares de
aquellos trabajadores con salarios más bajos y empleos más precarios. Este
complemento tendrá diferentes tramos según los niveles de renta y la situación
familiar de las personas (soltero, pareja y, sobre todo, número de hijos).
Según los cálculos realizados, en el peor de los casos el coste de este
complemento sería inferior al 1% del PIB (unos 12.000 millones de euros) y
sería fácilmente financiable con las reducciones que se prevé se produzcan en
las prestaciones por desempleo. Otro de los elementos claves de este programa
será evitar que se creen desincentivos al trabajo.*
Sí, això és el Sistema Speenhamland. I és més, estic segur que Garicano,
com a catedràtic de la London School of Economics, coneix perfectament les
conseqüències d’això. Ell sap que els salaris baixaran, ell sap que, per tant,
les empreses seran més competitives. Ell sap que és una forma d’abaixar
salaris amb el vist plau de la societat, per humanitari. Ell sap que, encara que és molt possible que no haja llegit Polanyi
perquè els economistes d’eixe nivell es consideren superiors als estudiosos
d’altres disciplines, que el sistema Speenhamland porta pauperització. Però,
com a bon economista neoclàssic, a Garicano li importa més el mercat que les
persones.
No hi ha cap dubte que açò és una bomba de rellotgeria, disfressada de
bones intencions. I com es vesteix de bona intenció i a més incentiva el
treball, els mitjans de (des)informació en parlen amb elogis d’aquesta
proposta. Mentre que han capolat la renda bàsica universal o la renda mínima
d'inserció. Perquè suposant una gran despesa el complement salarial no és
criticat pel món empresarial ni pels economistes neoliberals? Perquè tots aquests veuen
el que no es veu. El complement salarial beneficiarà a les empreses que podran
abaixar els salaris amb alegria i joia per a tot el món.
Allò que es veu de la proposta de complement salarial és una bona intenció
per ajudar a les famílies que cobren menys. Allò que no es veu és que suposarà
una baixada de salaris com amb el sistema Speenhamland, que els treballadors
viuran amb el mínim completat per l’Estat, i que això portarà pauperització. En
definitiva, el que no es veu és la bomba de rellotgeria que porta la proposta
de Ciudadanos elaborada conscientment per Garicano.
Òskar “Rabosa”
Links relacionts:
Sistema Speenhamland - Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Sistema_Speenhamland
4 comentaris:
Enhorabona!
Gràcies, per llegir-nos!
I el salari minim per a que esta ?
Bomba de rellotgeria seria una renta universal per a tots , estiguen treballant , com si no, amb la tentació del treball en negre...
Hi ha que ajudar a les persones que no treballen a que ho fajen pero tambe premiar la cultura del esforç.
Sí, ja sé tot eixe bla, bla, bla de SMI i les opinions de liberals i neoliberals de l'esforç, els principis adoptats dels quàquers d'ajudat a tu mateix... i mandangues diverses.
Però del que parle és d'aquesta proposta concreta, que té com objectiu abaixar salaris. I això és una bomba de rellotgeria, perquè no es prèmia l'esforç, tant si t'ho guanyes com si no, ahí tens el SMI i si no tens prou que l'Estat t'ajude.
No et recomane que llegeisques Polanyi, perquè sent liberal no passaràs de la segona fulla, però busca on més t'agrada que va suposar el Sistema Speenhamland, i treu les teues pròpies conclusions.
Tampoco estic defenent la Renda mínima universal ni la renda mínima d'inserció, quan toque parlar d'això, parlaré. El que estic parlant és de com els subsidis de l'Estat són tractats d'una forma o d'una altra, per mitjans i economistes neoliberals, segons les conseqüències que produiràn per a uns grups, empreses, o per un altre grup, treballadors. Si beneficia als 1ers lloes, si beneficia als 2na, linxament.
Gràcies pel comentari.
Publica un comentari a l'entrada