Jo, que m’he
criat llegint còmics de superherois, puc dir que una de les coses que més m’han
cridat l’atenció ha estat que tots duien els calçons per fora dels pantalons.
Ara, per fer-los més moderns, hi ha alguns que els porten per dins, supose que
per higiene i per complir amb la finalitat de la roba interior ―si es diu així
és perquè va per dins, dic jo.
Els superherois
es dividixen en dos grups: els qui són superherois encara que vagen amb roba de
diumenge i els que, per a obtindre els poders, s’han de vestir adequadament.
Però, en els dos grups, l’hàbit fa el monjo ―he, he... quina ironia més fina!
Sense la indumentària no són ningú, tot i que puguen volar igual, o llançar
flames.
El Concili
Vaticà II va ser un focus d’enfrontament entre alguns sectors catòlics perquè
es va tornar a plantejar la infal·libilitat del Papa. Hans Küng, l’influent teòleg,
va ser severament castigat per negar esta infal·libilitat, i ho va fer la
parella del Papa que ara hi ha a Roma, un tal Joseph Ratzinger. El càstig que
se li aplicà fou el de no deixar-lo ensenyar teologia. Potser, Küng només deia
que els papes són persones normals que tenen una funció teològica i són
designats per un grup de cardenals, mitjançant una votació.
El Papa,
realment ha perdut poders des de l’Edat Mitjana perquè va passar de no errar
mai a poder-ho fer quan va de paisà. Ara, la infal·libilitat papal es troba
lligada a les exposicions que realitza ex
cathedra. Si l’home està a la dutxa, pot afirmar coses, o fer comentaris,
com qualsevol humà però, si es troba a la faena, per ell parla Déu, i Déu no
erra. És normal que se li atorgue este poder, dic jo.
L’hàbit fa el
monjo en la mesura que la vestimenta crea el superheroi, i superheroi és una
persona que disposa de poders sobrehumans, com els que se li concedixen al Pare
Sant. La vestimenta, però, deixa molt que desitjar si es compara amb la dels
superherois dels còmics perquè el Papa intenta dissimular les formes, per
exemple. L’altra causa de la diferència és l’ús dels calçons: el Papa, de
portar-ne, els du per dins, com qualsevol roba interior, mentre que la resta
d’herois, fins a fa quatre dies, els duien per fora i de color roig. No haguera
costat gens ―la veritat―, en el Concili de referència, haver aprovat, també,
eixes xicotetes modificacions de l’hàbit per seguir amb el patró de calçons
rojos que, fins ara, ha estat coherent i ha dut bons resultats.
Salvador Sendra
Perelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada