Des del darrer
article que vaig publicar sobre literatura, sembla que ja va quedar clara la
meua posició envers el sistema editorial. Ara, hui, el dia de Sant Jordi, només
puc que refermar-me en les anteriors tesis i traslladar-les, des de la simple
opinió, fins a l’òptica més científica. I, per fer-ho, no cal entrar en dades
de llibres publicats ni en llistats de premis de narrativa i coses semblants...
pense que fent servir el sentit comú, ja n’hi ha prou.
Les editorials
estan més lligades a l’especulació i al negoci que a cap altra finalitat; i fan
bé. Per esta raó, el llibre ha passat a ser un element més de consum que
recerca la massa, dedicat a distraure i a estupiditzar
més que a cap altra cosa. Si en la música, el silenci en forma part, de la
literatura, la pàgina en blanc també n’hauria de formar; fins i tot els llibres
en blanc, o els no-llibres! Compreu llibres, compreu! És el missatge d’este
dia: compreu i regaleu! Però, per damunt de tot, compreu.
Les editorials
han de viure, i ho han de fer sobre el llom d’un suposat elitisme lector.
Recorde una volta que vaig comprar un llibre de moda per regalar a un familiar
que estava a l’hospital; pense que era el Código
Da Vinci. Quan l’estava pagant, hi havia al meu costat un tal Josep (?) ―un
escriptor d’estes contrades― que em mirava de reüll, supose que per haver
escollit este llibre i, a més, en castellà. Realment, no sé de què s’estranyava,
si un dels meus detalls més inestimables ha estat no criticar cap escriptor. No
he llegit mai este Código com tampoc
llegiré mai cap dels seus llibres, per tant, m’estalviaré les ganes.
La novel·la és
un gènere burgés i, com a tal, canvia atenent les preferències d’este públic. Cincuenta sombras de Grey és una
novel·la que, per tant, atén a estes preferències i, a més, n’és un exponent.
Realment, es tracta d’un llibre com un altre, d’això no hi ha dubte. Tampoc
l’he llegit... I espere no fer-ho mai. Però, per damunt de tot, vull que quede
clar que no estic en contra de res d’açò que acabe d’escriure, sinó al
contrari. L’única cosa que demane és molt simple: m’agradaria que es distingira
―amb més èmfasi― entre oci i negoci ―tenint este segon com una faena― i entre
lectura i literatura. Amb açò, pense que hi ha suficient, per començar.
Hala, vos deixe perquè
vaig a comprar-me un llibre; que enguany n’he vist un que m’agrada, acabat
d’editar i no vos pense dir quin és perquè per això em guanye la vida llegint i
aprenent. Qui vullga saber més, que defuja les novel·letes i que estudie; o que
pague... Però sempre podeu comprar poesia, i quedar bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada