Femtech i avant.

Porte un temps llegint articles que recalquen de manera triomfal com les dones, fartes del brut supremacisme masclista tradicional prenen el futur amb les seus mans. Es parla de femtech, acrònim de les paraules angleses female i technology i se’l presenta com una camp creixent que inclou tot tipus d’aparells de satisfacció sexual femenina.

Cap problema en que les dones (o qui siga) decidisca, i més important encara, puga fer-ho, car implica llibertat, el fet d’augmentar els plaers en la vida. Fins a que es demostre de manera fefaent el contrari, vida només hi ha una i la política de l’honor de la renunciació típica de les religions semítiques, més que un desig de dignificació dels pobres, encara que també, remet a un instrument de control de masses. Població creient igual a població submissa.

Retornant al punt inicial, les dones estarien així igualant allò que els hòmens porten mil·lennis fent, val a dir, la consecució d’una vida de plaers. Ara bé, per què ho criticaven abans? Era enveja de no poder accedir-hi per causa del patriarcat o era una crítica sincera? Si parlem del primer cas es tractaria de copiar més tard allò que altres han fet abans però llança de nou la incòmoda qüestió del perquè de la crítica. Si per el contrari, dita crítica era sincera, ja res a dir, no cal discutir amb les incongruències.

Al meu parer, cap dels dos punts és la base real. Jo hi veig més un gran mercat a explotar. Com el dels homosexuals o minories racials, majorment absents a les produccions cinematogràfiques o culturals fins a fa no res i d’obligada presència en l’actualitat per tal d’augmentar la potencial clientela. Tot això però, vist amb gran angular, passant al camp concret, benvinguts sense distincions de sexe, hòmens i dones o viceversa al món dels plaers. Quanta més gent feliç i menys gent patint, millor món; vet ahí una obvietat.

Enfoquem l’últim punt, occidental. Segons tots i fins que la ciència hi puga posar fi, es necessita un home i una dona per procrear i continuar com a espècie. El futur no és, per consegüent occidental sinó oriental per com són ja ara mateix de majoritaris indis i xinesos. El món àrab o l’Àfrica Negra mantenen altes taxes de natalitat. Tot això s’oposa a un Occident afeblit, cercant el plaer (i si de cas la reproducció) per separat. Es podria concloure que l’únic que hi té a guanyar al respecte és la “casa comuna”, el planeta, però no és cert, que hi haja menys blancs no implica menys humans en el seu conjunt sinó la pèrdua d’aquells que finalment i després d’haver creat grans problemes amb el consumisme, estaven aprenent a reciclar...

Visca el plaer i benvingut el femení, ara bé, siguem-ne també conscients i conseqüents acceptant que pot implicar la fi de molts o de tot, el moment en que la direcció del món hi recaiga en nombrosíssima gent no educada.

*Ps- entenc personalment per feminisme la llibertat de les dones de poder posar-se a l’alçada dels hòmens. No valore positivament les distincions de sexe sinó la meritocràcia individual sense distincions sexuals.

Lluís Alemany Giner

Pego a 15 d’agost del 2019.