Viure al cul del
món té coses bones, supose. Si les haguera d’enumerar acabaria en un no-res,
només dient que s’hi pot estar tranquil i que es tracta d’un indret final,
d’una destinació, que no inicial. Això comporta que pugues apreciar altres
llocs com a vertaderes meravelles, sense haver de comparar. Els parisencs, i
les parisenques, quan ixen de viatge no poden evitar comparar cada lloc amb el
seu estimat París; fins i tot Egipte! Supose que diran: « Oh, c’est un lieu vraiment joli, et ça d’ici, c’est
pareil la pyramide du Louvre ».
Els valencianets,
i les valencianetes, no tenim massa on agarrar-nos... Anar a Florència, per
exemple, ens pot resultar del tot sorprenent! No és el meu cas. Jo no tinc
sensibilitat artística, com ja he comentat en altres articles, ni la desitge. Però,
tot i això, es tracta d’un espai que visite amb bastant assiduïtat. Vosaltres,
estimats lectors, i lectores, us preguntareu: per què hi va tant? Si, al final,
no li agrada.
Viure al cul del
món té coses dolentes, també. Si les haguera d’enumerar, acabaria en un no-res,
només dient que s’està tan tranquil que l’aeroport no té destinacions de vols
que isquen a una hora decent. L’únic vol que em puc permetre, per qüestions
laborals, és el que arriba a Pisa. I de Pisa a Florència hi ha poc... Vaig
alternant: una volta un lloc, altra l’altre; en definitiva, la Toscana.
Veure esglésies,
quadres i escultures em cansa perquè no trobe sentit al plagi renaixentista.
Preferisc eixir a dinar i sopar per ahí i beure bon vi. Què hem de fer?
Quedar-nos a casa? Conduir? No, no: això mai! Tantes voltes hi he estat que ja
m’estic transformant en un ésser racional i comence a vore les coses des de la
perspectiva historicista. Un desastre. Ni Michelangelo ni Ghiberti, ni Brunelleschi
ni Fra Angelico: vull menjar i beure, i vetlar, més que siga a Florència.
Els llocs
d’eixida tenen horaris d’eixida, adequats a les funcions de la ciutat
productora de turisme. Els de destinació, els tenen d’arribada, com és el cas
de València. I encara hi ha qui es pregunta per què estem en crisi? Doncs, per
això, simplement!
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada