Estic disposat a
enfrontar-me en un duel a primera sang amb qualsevol persona que em torne a
repetir que el menjar georgià és una meravella, o que em solte l’estúpid tòpic
eixe que diu que a Geòrgia es menja de categoria. És una mentida com una casa
de gran que no es mereix ni tan sols ser escoltada, ni rebatuda. No obstant
això, ho faré per darrera volta: no és veritat!
A Geòrgia es
menja, i prou. Però, pensant-ho bé, també es menja en qualsevol altre lloc
perquè, sinó, la gent moriria de fam. Menjar tomaca, cogombre, ceba i albergina
no és menjar bé; és menjar, i au. En el millor dels casos, hi ha el formatge, o
els formatges... La resta, són productes més elaborats, però escassos i poc treballats.
Això sí, es
menja molt, i es beu... Però, repetisc: ni cas de les mentides. Menjar bé és
empassar-se productes creats per agradar, per crear sensacions quan es degusten
alhora que et nodrixen. Podem parlar d’elements primaris, combinats o no, però
disposats de manera que hi haja un lligam entre ells. Podem parlar de productes
transformats seguint qualsevol tècnica, però d’una manera que puguen aconseguir
la finalitat perquè són tractats.
El formatge pot
estar bo, però és formatge, i au. I, si ens sembla tan especial és perquè ens
hem habituat a menjar altres coses paregudes. La llet dóna per allò que dóna, i
els processos d’elaboració solen ser semblants, tot i que poden haver-hi
matisos que un formatger podria apreciar –un formatger o una formatgera! Però
no podem passar el dia menjant formatges. I este exemple pot valdre per a les
tomaques, els cogombres i les albergines.
El menjar
georgià serà bo el dia que aprenguen a traure partit a tota eixa matèria
primera i aconseguisquen elaborar àpats d’interés per al comensal. Mentre, la
finalitat de la seua cuina estarà lluny de ser bona perquè, a molt estirar,
serà útil i adequada al lloc on es produïx, o siga, per a una societat adient.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada