Ja sé que no
deuria haver escrit esta paraula, però no ho he pogut evitar. Si escriure a un
blog ja significa que hi ha una potencial llibertat d’expressió –sempre que no
te’n vages de la pinça—, s’ha d’aprofitar l’avinentesa. A més, sempre he cregut
que he d’adreçar-me a persones adultes i amb esperit crític, sense intentar
adoctrinat ningú, perquè jo menge d’altres coses, i bec... Els diaris, les
televisions, les ràdios i altres productes semblants es dediquen a manipular a
canvi de beneficis, amb un estil d’agència i un ordre premeditat. Escullen allò
que volen que siga notícia i com ha de ser. El periodisme s’ha acabat fa temps
i, per rematar-lo, els seus practicants no saben escriure, ni parlar. No podem
demanar-los més, com per exemple, que pensen per ells mateixos!
No s’ha pogut
formar govern –i ara és quan deu abandonar la lectura qualsevol persona crèdula
i manipulada— perquè s’aproxima una crisi. I, com n’estic tan segur, d’eixa
aproximació? Perquè han passat deu anys des de l’anterior: la resta és un
càlcul matemàtic. Però, per fer-hi front, caldrà de nous ajustaments fiscals, i
dubte molt que Podemas els acceptara sense més perquè les seues propostes no es
troben en la línia del liberalisme, tant del de dreta com del de centredreta o
del progressista; tant fa.
A Biàrritz, li
degueren llegir la cartilla, a Pedrosánchez: retallades i apujades d’impostos o
retallades més grosses. Catalunya –i que em disculpen els seus habitants (i
habitantes)— no és tan important, i cal dir-ho perquè, de les coses
transcendentals, no se’n parla, i de Catalunya hi han parlat. Crec que amb el
Brèxit, la guerra comercial entre Xina i EE.UU., la nova crisi del petroli amb
Iran, la desacceleració alemanya i alguna cosa més sumada a la catastròfica
data de la dècada, n’hi ha més que suficient. Catalunya, al cap i a la fi, és
un problema judicial, que no polític, de moment.
Ara ja sabeu per
què no hi ha hagut govern, tot i que els votants del PSOE i les de Podemas en
volien: es diu dèficit. Ara ja sabeu quina és la major crisi de la democràcia:
que els governats i els partits polítics no governen per al poble, ni el
representen.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada