dilluns, 30 de març del 2020

DUBTES PERTOT ARREU


Coronavirus: qué son los “espíritus animales” y cómo pueden ...
Hi ha inquietud arreu del món perquè als Estats Units no s’estan prenent les mesures preventives envers el Coronavirus que s’han adoptat en altres indrets d’Àsia, d’Europa o, fins i tot, d’altres parts d’Amèrica. Diuen, a més, que les persones, per transmetre seguretat, han de ser previsibles i que tot allò sobtat i irracional esdevé causa de dubtes i d’incerteses. Qualsevol es pot enganyar, però fent allò que ha fet la resta de la gent, perquè si improvises, tot i que tingues raó, o si no expliques bé les coses, d’una manera causal, no aportes la seguretat necessària ni credibilitat. Enganyat o encertat, però fes com fan tots!

Anglaterra ja ha hagut de recular i adoptar mesures semblants a les de la resta dels territoris afectats pel virus. A Brasil, sembla que el president no sap què fa, ni què ha de fer, però els governs territorials sí que prenen les mesures oportunes: ni tan sols escolten el president Bolsonaro, per raó que tinga. Però als Estats Units hi ha una barreja inquietant... D’una banda, els governs dels estats prenen les mesures que creuen oportunes, desoint el president, però d’altra banda, la incertesa està creada.

És la primera volta que tenen l’enemic a casa; pot ser que, així important, des de la Guerra de la Independència només hi ha hagut la Guerra de Secessió, en el seu territori. La resta de conflictes en què han estat involucrats –quasi tots a partir de la Segona Guerra Mundial— han ocorregut en altres parts del món. Esta volta, però, se’ls ha colat el Coronavirus, i ha estat en el pitjor moment, si ens referim a l’absoluta mediocritat del seu cap d’estat.

La ciutadania nord-americana ha viscut conflictes cinematogràfics, on sempre hi ha hagut algun heroi/heroïna que els ha salvat sense haver de decretar massa normes que afectaren les llibertats individuals, eixes tan preades i per les quals es van mobilitzar aleshores. Però, i ara? Sabrà la ciutadania cedir el cent per cent de la seua preada llibertat per eixir-se’n d’esta batalla que es manté a casa pròpia? Podrà fer-ho sense un superheroi que els defense d’eixa coseta tan xicoteta? Hi ha un sistema sanitari suficientment potent per aturar l’enemic?

Dubte de tot perquè diuen els pronòstics que els Estats Units són l’indret on més està apujant el nombre d’infectats i, alhora, és una població de la qual no disposem d’antecedents sobre el comportament que puga tindre en estos casos més enllà de la Llei Seca que, si recordem bé, es va decretar uns anys abans de la famosa desfeta econòmica del 29, i de la qual se’n van eixir reforçats, si ens referim a l’economia.


Salvador Sendra