Estic
llegint Schopenhauer. Ja sé que no ho hauria de fer, però... El mon com a voluntat i representació no
l’he llegit mai sencer; he llegit les parts que m’han interessat, però no mai
tot de tiradeta. També he llegit els seus Fragments
per a la història de la filosofia, ja fa temps. Ara m’he posat, aprofitant
que ningú no em molesta: ni jo mateix!
Tinc
un rellotge rus que és una meravella. Me’l pose per anar a la faena, però ara
treballe des de casa i no em cal. És d’eixos que funcionen amb el moviment del
braç i que quan el deixes inactiu, un dia o dos, s’atura. M’agrada pensar que,
el cap de setmana, el temps es dilata d’una manera tan extraordinària que el
rellotge vital s’atura, mentre que, entre setmana, és quan vertaderament
envellixes.
Ara,
però, el rellotge fa més d’una setmana que roman aturat, però el temps vital
s’accelera d’una manera molt poques voltes percebuda. Els dies esdevenen llargs
però, en arribar la nit, sembla que no has fet res –en realitat no has fet res—,
i et gites amb eixa sensació, amb la del temps perdut però transcorregut, tot i
que el rellotge s’haja aturat.
Si
Schopenhauer es considera seguidor de Kant, almenys quan tracta les realitats
apriorístiques de l’espai i el temps, cal dir que ell encara no és conscient de
llur elasticitat, ja que és anterior a Einstein, i a Ernst Mach, si pensem que El mon com a voluntat i representació va
ser una obra de joventut de Schopenhauer. I és per esta raó que pense que no
cal saber teories físiques per rebatre els anteriors filòsofs perquè, només que
posem una mica de seny, podem comprovar com el temps es concentra en èpoques i
espais de reclusió, mentre que es dilata en èpoques i espais de llibertat. La
persona lliure no envellix, simplement es fa major: creix.
Fer
coses amb llibertat comporta, fins i tot, perdre la sensació d’aprofitament d’eixe
temps i, per tant, adquirir consciència de la seua vàlua i del seu transcórrer
sense, ni tan sols, plantejar-se la situació. Perdre’l, significa això: tempus fugit. Tot i que el rellotge
romanga aturat, la sensació de pèrdua de temps només es pot associar a la de
pèrdua de llibertat.
Salvador
Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada