Si
no us pregunteu «què hem fet nosaltres per acabar així», no cal que us
pregunteu res més perquè, realment, esteu acabats! Jo sí que m’ho plantege, i a
tota hora. Ningú no m’haguera pogut fer creure mai que perdria totes les llibertats,
fins i tot les propietats –no manem ni dins de casa nostra—, d’un dia per a
l’altre i sense haver comés cap delicte; ni tan sols haver-lo pensat. A més, i
això sí que em sorprén, la gent ho accepta i està conscienciada que actua com
cal: de manera ètica, supose.
L’emergència
sanitària, que jo sàpiga, és la primera volta que s’aplica, almenys per ací. Hi
ha hagut altres casos excepcionals, però d’això ja fa molt de temps o han estat
en altres zones del món. Però resulta graciós que, després de criticar la manca
de democràcia de Xina, els superdemocràtics estan dedicant-se a copiar els
mètodes emprats per allà perquè diuen que han resultat positius: confinament
total, aturada de l’activitat social, econòmica i control exhaustiu de la
població. Recorde que vaig escriure en el seu dia que creia que ací hi hauria
alguns problemes per restringir unes llibertats tan bàsiques i elementals
seguint el model xinés. Doncs, no: a la vista està!
Si
l’experiment de l’OMS funciona, segurament hi haurà més retallades de
llibertats, dictades per altres organitzacions, com apunta hui l’editorial de Le Monde. Potser, les altres no seran
sanitàries, però ho seran ecològiques, o energètiques: per què no? I, per
moltes voltes que li done, només puc entendre que estem, de nou, en el pecat
original i que el càstig que se’ns aplica és basa en arguments positivistes
–diguem-ne científics, tot i que s’hi incloga l’estadística— o, pitjor encara, plenament
morals –quant a acceptació de la pena i l’actuació moral correctament dictada—,
decretats i executats sense més, semblants a eixos que fan que les dones, en
certes parts del món, vagen amb la cara tapada, pel seu bé, o que , com sol
passar en l’estadística, si en som dos i hi ha dos pollastres, eixim a
pollastre per cap, encara que tu te’ls menges els dos.
Salvador
Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada