En
l’època més dura de reclusió que hom coneix i que el presidente Aznar va eliminar sense que encara cap progre li haja
donat les gràcies amb suficient vehemència, es passava el temps de confinament
de diferents maneres, però només diré que una d’elles, la legal, que era
esperar que es fera el dimecres per comprar
El jueves. Només arribava, sempre
s’obria per les “Historias de la puta mili”.
Ara
difícilment pot fer gràcia, a unes generacions desapegades d’eixa antiga
realitat, una sèrie d’historietes que descrivien el dia a dia del confinament
dels mascles adolescents, però, coses de la vida, ara estem tots i totes
confinats, i la historieta torna a tindre sentit. Perquè ho entengueu millor:
ara, todos formamos parte del ejérsito y
tenemos un enemigo común.
Per
tant, estem sota les ordres d’un salgento
Arensivia, i és ell qui marcarà l’estratègia de lluita contra el enemigo. Per si faltava algun detall,
todos los días son lunes! I això ho acaba de rematar. La nostra posició és la
del ejérsito de reclutas, i tenim
l’àrdua tasca de seguir les ordres que ens marca el salgento Arensivia, però la nostra situació física i anímica és
la del dilluns al matí: quasi res porta el diari!
L’estratègia,
salvant les distàncies, s’aproxima a la d’alguns territoris dels Estats Units,
on la gent, veient arribar el perill del Coronavirus, ha decidit comprar armes
i municions per fer-li front. També una estratègia marcial a la qual nosaltres
ens avancem perquè tenim el manual d’El
jueves per emmirallar-nos, mentre que ells només tenen un miler de
pel·lícules d’herois patriòtics del tot allunyats de la realitat.
Susóldene, mi salgento!
Salvador
Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada