Qui
sap on està Alèsia? Ningú no sap on està Alèsia! Jo llegia estes coses de menut
i no sabia ben bé a què es referien, tot i l’ajuda del meu oncle, que era qui
em duia els còmics d’Asterix i Obelix de França, quan ací no n’hi havia,
encara. Jo era molt xicotet...
Ara,
aprofitant la manca total de llibertat, el càstig esdevingut d’eixe Pecat
Original que està a tocar de l’Apocalipsi, per ser-ne més precís, he hagut de buscar la
felicitat fora dels bars i de les converses, i he retornat a la lectura d’eixes
coses serioses que es diuen clàssics i que hauria de ser obligatòria perquè una
persona puguera opinar sobre alguna cosa. I he retornat a Alèsia, però per
altra via.
Els
creadors dels còmics d’Asterix i Obelix sabien què tractaven, i sembla que eren
grans lectors, entre d’altres coses, de La
guerra de la Gàl·lia, de César. Molt del material que hi feien servir era
prestat, cosa que és normal si el període que tractes és precisament eixe de la
conquesta. La documentació, a més, la podien trobar en primera persona,
redactada d’una manera del tot interessant perquè no els passara com als protagonistes
de la historieta, que buscaven el lloc de la batalla i ningú no volia
recordar-lo: s’havia d’oblidar, una desfeta com eixa.
La
batalla d’Alèsia va derrotar un conjunt d’exercits gals que es van agrupar per
guanyar la batalla definitiva a César. César era millor militar i un gran
estratega, i això va decantar totalment la baralla. La missió d’Asterix i Obelix
era la de recuperar l’escut del gran cap dels gals que, si no recorde malament,
no van trobar. Per saber el final de la història, i els protagonistes, i la
situació, millor si ho llegiu vosaltres mateixos, però no el còmic, que també,
sinó el llibre de César.
Salvador
Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada