UN DIA FELIÇ

A voltes, les coses se t’acumulen i passa el temps, i eixa dilació provoca malestar i neguit, i els anys transcorren mentre roman això que has ajornat i que et barra la pròpia construcció personal, i no hi ha manera d’eixir-te’n. De sobte, però, vas a comprar el peix i t’adones que venen eriçons, i que eixos eriçons estan ben plenets, i que, al cotxe, dus dos botelles d’un cava especial. Eixe dia recordes que tens uns spaghetti, a casa, que vaig dur d’Italia, quan encara deixaven viatjar-hi.

Compre els marisc i el duc a casa. Amb paciència recull les saboroses molles, amb una cullereta, i les diposite en un bol, amb tot l’amor. Quan ja en tinc una quantitat considerable, trac el wok, el pose al foc amb una mica del millor oli d’oliva que tinc a la cuina. Sofrig uns allets tallats de manera fina i introduïsc la pasta dels eriçons amb un bon grapat de julivert. Als pocs segons, hi fique els spaghetti bullits amb aigua i sal, al dente. Dos voltetes, o quatre, i els emplate. Afegisc sal d’escames, de categoria. Òbric la botella de cava per acompanyar el suculent àpat i me’n fot un parell de copes generoses.

Cinc anys, o sis... Ja no recorde el temps que fa que tinc pendent menjar estos spaghetti, i s’han hagut d’alinear les estrelles perquè ho puguera fer com es mereixen. Adore la cuina calabresa, tot i que haja de menjar pasta per sopar, que és poc habitual en mi. Hui soc molt més feliç que ahir!

Salvador Sendra