Si
hi ha algú realment capacitat per iniciar alguna teoria
conspiradora, eixe soc jo! Així que ací teniu el millor exemple;
eixe que referma això que acabe d’escriure.
Quan
venia de la faena, ja de nit, vaig escoltar a la ràdio dos persones
que parlaven sobre el discurs del presidente. Vaig parar
atenció i em vaig adonar que es tractava de dos especialistes en
comunicació política i allò que feien era una anàlisi de les
coses que havia dit Pedro Sánchez i de com les havia dites. Com és
normal, l’un i l’altre discrepaven en la forma i en el contingut.
Realment,
la conversa –o el debat— no em va interessar gens, però em va
captar l’atenció el paral·lelisme que hi feien amb el discurs de
Macron. El président français va parlar com un heroi que
havia de salvar la France de l’assetjament viral. Les decisions les
prenia perquè era el seu cap i ell sabia això que convenia en cada
moment. Macron era qui decidia i, la resta, obeïa: era el líder i
en volia traure partit, o patir-ne les conseqüències, de la gestió.
Sánchez,
però, es va escudar en experts, directrius europees, sanitaris,
governs autonòmics, etc., per avalar la seua gestió. Em feia mala
olor, eixe argument... Eixe mateix matí, havia escoltat l’alcaldessa
de Gandia que deia que no hi havia cap cas de Coronavirus a la Safor.
Quan vaig posar gasoil, vaig parlar amb la persona que me’l ficava
sobre el tema –el va traure ell— i em va dir: «Ja voràs com
està el dissabte la platja de Gandia: plena de madrileños
infectats!».
La
teoria conspiradora, per tant, tracta de com el feble discurs de
Pedro Sánchez amagava una mala gestió intencionada de la malaltia a
Madrid, que és el major focus d’infecció de tot l’Estat. I ells
ho saben... I ells han incentivat un centrifugat de les persones
malaltes des del centre cap a la perifèria amb la intenció de
descongestionar la malmesa sanitat madrileña per repartir els
seus infectats arreu del territori, sense tindre en compte la
situació d’eixa perifèria, ja castigada per un dolent
finançament.
El
lideratge, si haguera existit, l’hauria venut en el mateix discurs
per eixir-ne reforçat com a líder. La mala intenció que hi vaig
detectar en la comparació entre el discurs i els fets, com que li
pot amargar el futur, l’ha amagada entre recomanacions, directrius
i experts: eixa és la diferència entre Macron i Sánchez. Au, ja
teniu la conspiració!
Salvador
Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada