…
ni existirà, almenys de moment. Enganyar els votants, molts d'ells necessitats
de dogmes, és una postura política del tot inadequada, però que cadascú
carregue la seua consciència. Ara, més prompte que tard, s'aprovaran els
Presupuestos Generales del Estado i els pobres i les pobres de Teruel rebran el
resultat de la seua mediocritat negociadora: molleriques.
Teruel
només es pot activar d'una manera, si ens referim a la política: com a
alternativa i oposició a Zaragoza. I supose que la resta de territoris
despoblats, també. Però açò només es pot aconseguir de dos maneres, i una és la
de reforçar el poder local, que du associat el provincial. La resta de
propostes són falses o mitges veritats. Tot allò autonòmic se centralitza a les
capitals i León ja se n'ha adonat. Ells han optat per la segona opció, que és
la segregació. Ara bé, quan em referisc a reforçar allò local, he de remarcar
que la província es gestiona amb la mateixa llei local. Les mancomunitats són
per als romàntics i au, ja que només poden gestionar competències delegades des
dels municipis, o siga, que la mateixa llei val per a tots! Si no es tenen les
competències, com s'hi poden delegar?
L'única
negociació que cap és sobre quan es derogarà la llei eixa de sostenibilitat de
les entitats locals, que lliga els ajuntaments i les diputacions, alhora que
reforça les autonomies, o siga, que centralitza més encara.
Mai
s'ha tingut una oportunitat com esta i mai hi ha hagut tanta mediocritat
negociadora. Teruel, ni existix ni existirà. De León, ja en parlarem -o
n'escriurem.
Salvador
Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada