Tinc ja una edat en què podria fer valer la paraula experiència, però sempre m’ha semblat un argument massa feble i subjectiu que només hi val si l’altra persona, o les altres, tenen fe en allò que diràs o en qui ho diu, que eixa és l’altra cara, la del maestro. En ambdós casos, tant hi fa, s’hauria de prohibir com a argument perquè, automàticament, es preveu la buidor de l’exposició següent.
Tinc ja una edat en què l’experiència que he assolit al llarg dels viatges i dels descobriments em du a pensar en dos dels indrets més fascinants –com a ciutats— que he gaudit mai. El temps i les circumstàncies són culpables, en bona part, de les experiències, ja que ara no deuen ser com les recorde. Una és Katmandú, on al rompre el dia es fonen els mites i la racionalitat; les ofrenes als déus, on els ramats de gossos engarlandats corrent pels carrers, ensumant l’encens, donen pas a l’obertura dels comerços i a l’activitat de la gran ciutat. L’altra és Iquitos, on només s’hi pot accedir amb avió o amb vaixell per l’Amazonas, on hi ha la barreja dels indígenes que hi acudixen a aprovisionar-se i els ja establerts, algun guiri i alguna persona que busca l’ayahuasca...
Hi ha qui diu que amb els llibres es viatja... Innocent o ignorant? L’olor, el sabor, el tacte, el contacte, els idiomes, les necessitats, els transports, els diners... On està tot això en un llibre? Jules Verne no va eixir mai del seu poble, i va escriure els grans llibres d’aventures mai escrits. Kant, el filòsof il·lustrat, tampoc va eixir mai de la ciutat on vivia, diuen, però sabia de tot, i sense experiència. Apassionant, no? Doncs no... Un llibre mai no podrà substituir un viatge, per bo que siga; la imaginació té més limitacions que pensem. Ara bé, hi cal fer una apreciació: l’ayahuasca. Perquè diuen que amb el viatge que t’espolsa, veus, ensumes, toques, parles... i pagues! Això sí que deu ser un gran viatge que es fa sense moure’s de casa.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada