No us podeu ni imaginar com n’estic de content,de l’enllaç entre Caixabank i Bankia! Per fi tindrem un banc realment gran que servisca com cal els interessos dels particulars i, com no, els de la nación. Ja era hora que arribara una decisió de pes sobre una economia desgastada per les crisis i que mirara cap al futur amb sense miopia. La meua enhorabona a la parelleta de pitxonets!
A més, com en cada casament, s’ha de fer un regal adient. I jo propose que el regal de les persones honrades i treballadores siga donar-los els vint-i-dos mil milions d’Euros que deuen a l’estat. Eixirem a vora cinc-cents euros per persona, o siga, uns mil per parelleta. A nosaltres, eixos diners no ens suposen res, perquè som un poble que, a més de ser alegre i combatiu, també és estalviador i faener. Vaja, que ho tenim tot!
D’altra banda, amb eixos dinerets, la parelleta pot començar una nova vida que nosaltres també gaudirem, tot i que de manera indirecta, quan ens anuncien la quantitat de beneficis que assolixen i quan ens alegren amb notícies sobre els acomiadaments i els tancaments de sucursals que, en el fons, no són altra cosa que favors als treballadors i als usuaris –que ja s’entenen bé amb les noves tecnologies. Al cap i a la fi, és una racionalització de l’espai i del temps, i una reestructuració necessària de la plantilla.
Com m’alegre per Fainé, que no parava de publicar posts sobre la felicitat i que, per fi, l’ha trobada. La felicitat, al final, no és altra cosa que estar a gust i conviure amb la parella adequada, i ell sembla que l’ha trobada. Em desfaria en elogis però no vull semblar-vos excessivament embafós, així que, una volta expressat allò que sent, només queda dir que València és la ciutat escollida per a les noces i que, per extensió –perquè açò no té gaire importància—, l’enllaç multiplicarà per tropecentes mil l’activitat econòmica del Cap i Cassal.
Les meues benediccions,
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada