dilluns, 8 de març del 2021

EL PAPER DELS POETES

Més enllà de la tècnica, hi ha l’esperit, i este es troba en el geni creador. Escollir les paraules i fer-ne un compendi amb una intensitat i un missatge que puga representar tot un poble, això ja excedix els límits de l’art, fins i tot. Per a Oscar Wilde, el conreu de la paraula està per damunt de les altres expressions artístiques, tot i que el tema de la música no el toca gaire... També traspassa allò racional i apel·la directament a l’emoció, amb sons que superen els filtres de l’enteniment.


Hölderlin situa el poeta al bell mig de la història i afirma que sense la seua tasca, no s’haguera transmés el passat fins als nostres dies. Les grans peces literàries de l’antiguitat han estat escrites per poetes, i és per esta raó que tenen, cada una, la petjada d’aquells o d’aquelles que les han compostes. L’imaginari col·lectiu pot romandre en el rerefons de cada peça, però l’artista és qui les ha transformades i hi ha aportat la forma necessària per a la seua posterior representació.


Nietzsche afirma, quan tracta la poesia popular clàssica, que aquell que està darrere de les seues primeres composicions és Arquíloc. El poeta de Paros tenia el do de captar allò que les persones sentien i aportar-hi la forma adequada perquè es pogués representar: amb la transmissió del seu poemari, el poble s’hi veia reflectit en els versos iàmbics. A tot això s’ha de dir que aquell que cantava tenia l’última paraula perquè cada representació esdevenia una performance, i s’hi havia d’aportar i adaptar a l’auditori i a la personalitat del recitador.


Això del poble innocent, indocte i espontani que crea la seua identitat de manera natural i la transmet sense saber-ne l’origen queda trastocat per les versions i les intencions de Wilde, de Hölderlin i de Nietzsche. Tots tres, a la fi, coincidixen en la importància dels poetes en la formació de l’imaginari col·lectiu i hi veuen la mà del geni en la construcció de les peces literàries: tant en les orals com en les recopilacions escrites posteriorment.


Salvador Sendra