No sé d’on ha tret la gent eixa sentència que diu que «Roma no paga traïdors» per avisar que això de la traïdoria no porta enlloc perquè els honestos no ho toleren. Passa sovint que alguna afirmació s’atribuïx a algú o a alguns sense massa proves. De tota manera, repetisc: no sé si és real o inventada; si és d’algú o si, simplement, se li ha atribuït. Però, ho seguiré investigant.
Ja d’entrada, i per encarar el tema de la traïció, he rebuscat entre alguns llibres que he llegit sobre la guerra: dos, concretament. Juli César, a La guerra de la Gàl·lia, tracta els informadors dels altres exèrcits amb cura perquè li siguen profitosos. El llibre arriba a la fi i no s’acaba de saber si eixe tracte exquisit continua després d’obtenir la victòria perquè, ja se sap: per bons que siguen, són traïdors.
L’altre llibre, el de Sun Tzu, L’art de la guerra, també toca el tema dels informadors, de manera més localitzada que ho fa César, ja al final del llibre. El mestre demana a aquells que han de relacionar-se amb els traïdors dels altres exèrcits que ho facen de manera agraïda, ja que encara es pot traure rendiment de la seua aportació. També, i com passa en l’anterior text, el problema es troba en la ubicació del tema respecte a l’obra completa: al final. Una altra volta, ens hem quedat sense saber què passa quan ja se’ls ha tret tot allò que podien aportar per a la batalla.
Els traïdors ja han cobrat i eixos que els han acollit i premiat han aconseguit allò que volien. I ara què pot passar si el llibre seguix escrivint-se? Perquè tots i totes ja saben que són capaços de trair, i que ja ho han fet.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada