Tinc cotxe. Sembla una cosa normal, però per a mi ha estat sempre un privilegi. Està madur, perquè vell no és pot dir que siga; té els seus anys... No pense canviar-lo, de moment, ja que no sé cap a on pegar ni tinc la certesa que els fantàstics cotxes elèctrics siguen tan fantàstics, si més no, per als usuaris.
L’he dut al taller per fer-li una revisió i uns canvis que tenia pendents des de feia un temps. Jo, com la majoria de la gent, creia que els vehicles es connectaven a l’orinador i l’aparell els treia els defectes per arreglar-los. Això fan en els tallers, perquè ho he vist. Després et comuniquen els resultats i les opcions de què disposes.
Tinc un Volkswagen i l’he dut al concessionari per revisar-lo, com us he contat abans. Quan els he comunicat allò que creia que li passava, al cotxe, l’encarregat ha fet una cosa que m’ha fet creure de nou en l’espècie humana. Us ho conte.
Després de fer les pertinents explicacions, l’encarregat del taller m’ha dit: «Espera un moment que cride el mecànic». Ha vingut un xic jove, vestit com vestixen els mecànics i m’ha dit: «Arranca i mou el volant». Li he fet cas. Ha apropat l’orella al motor. Als pocs segons m’ha explicat què li passava, al cotxe, i les coses que s’haurien de canviar. Li he fet cas i he acceptat les explicacions.
Quan se n’ha tornat a fer la seua faena, l’encarregat m’ha dit que no hi ha res com una orella experta per saber el problema. Quan he tornat per recollir el vehicle, funcionava a la perfecció. L’ordinador no havia localitzat el problema i el mecànic, sí.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada